Perast i Herceg Novi, s'acaba Montenegro

Ens despertem al fantàstic allotjament de Kumbor i per sorpresa nostra fa un dia assolellat. Ahir per la nit vàrem mirar la previsió del temps i advertia de possibles ruixats... així que, ens posem en marxa no fos cas que vinguin núvols més tard.

Marxem cap a Perast on ahir quan veníem de Kotor cap a Kumbor ja hi vàrem passar sense aturar-nos, però amb suficient temps per analitzar el tema de l’aparcament i vàrem veure que hi ha el típic de pagament a l’entrada principal o bé l’opció autòctona dalt de la vorera arran de carretera. Així que hem provat sort i hem pogut fer la opció montenegrina a l’alçada del campanar principal en plena carretera.

De Perast el que n’hem llegit diu que recorda molt a Venècia pels seus palaus, mansions, esglésies... i també pel fet que hi ha aigua i illes, i és que d’igual manera que Kotor va estar durant 350 anys governada per la república de Venècia.

Anem baixant escales per un carreró des de la carretera on hem aparcat fins al casc antic, directament davant el campanar. Abans de fer carrerons prenem el passeig arran de mar per a localitzar una embarcació que ens porti a una de les dues illes del davant (Illa de Nostra Senyora de les Roques). La segona illa (Sant Jordi) hi ha un monestir benedictí, però és privada i no s’hi pot anar.

Explica la llegenda que cap allà al 1452 dos mariners van trobar una verge dalt d’una roca enmig de l’aigua però els hi faltava terreny sobre la qual construir una capella per a la verge, de manera que van començar a construir una illa artificial portant pedres de Perast cap a la futura illeta. La llegenda es reviu cada 22 de juliol quan els habitants de Perast van amb barques fins l’illa carregats amb pedres que llencen per garantir que aquesta es continuï sostenint al llarg dels anys.

Bé per 5€ / persona (anada i tornada), hi ha embarcacions que cada deu minuts fan el trajecte fins aquesta popular illa, on també hi ha una església i un campanar, ambdós amb teulats de coure pintats d’un blau cel intens. També hi ha la opció de contractar el trasllat amb alguna barqueta-taxi privada però pel que hem vist la broma pot sortir cara i fan el mateix que el mini ‘vaporeto’ que hem agafat nosaltres, on val a dir a més a més hem anat sols. A l’illa es pot visitar l’església i el museu (1€), fer una volteta i contemplar el paisatge del fiord i el front marítim de Perast.

A Perast de nou hem recorregut el passeig marítim i un carrer paral·lel a aquest, aviat està vist. És bonic i agradable però la calor ja apretava de valent i aviat hem enfilat escales amunt a buscar el cotxe.

 

De camí cap a Herceg Novi han començat a caure quatre gotes d’aigua, així que hem decidit parar a dinar a l’allotjament i a descansar mentre passés la nuvolada. Abans d’arribar-hi ens hem aturat a Lipci, d’on surt un corriol que només en Marc s’ha enfilat, per anar a veure unes pintures rupestres que hi ha en una paret rocosa. La visita és lliure i la senyalització ben escassa. Les pintures mostren a dos caçadors sobre cavalls en moviment, llançant una llança a cinc cérvols, així com uns patrons geomètrics. Sembla mentida que una obra de l’era de bronze (1600 – 1200 anys a.c.) descobertes fa 70 anys, les tinguin a la intempèrie, sense protegir ni vigilar. Si segueix així en breu hi haurà més dibuixos moderns que antics, és una pena.

Dinem i ens posem de nou en marxa direcció Herceg Novi, la darrera visita que farem a Montenegro doncs demà ja entrem a Croàcia.

Aparquem davant el punt d’informació de dalt de la carretera, on a part d’agafar un mapa preguntem com funciona el pagament de l’aparcament i ens envien a un quiosc a comprar uns tiquets que t’emplenes tu mateix. Son com vals d’una hora i en cadascun d’ells has d’indicar l’hora d’inici. Si vols dues hores, compres dues butlletes... enlloc de posar directament en un tota la informació... en fi. Cadascú s’organitza com vol...

A Herceg Novi en visitem només el casc antic, Stari Grad, com a camí d’anada i tornada a la platja que hi ha a peu de la fortalesa de mar. Per moure’s pel casc antic cal pujar o baixar constantment escales, doncs tot és costerut. Carregats amb les tovalloles i banyadors recorrem carrerons, placetes, esglésies i fortaleses sempre avall fins arribar al mar, on i passem mitja tarda a la platja nedant, jugant a l’aigua i descansant.

Quina aigua més neta i clara, que bé que s’hi està! Poca gent, música de fons tipus ‘chill out’, tombats en unes gandules a tant sols mig metre de l’aigua, tranquil·litat... que ho trobarem a faltar aviat això. 

De tornada cap al cotxe, ara pujant sempre escales, intentem no repetir carrers per on hem passat a l’anada. Passem per davant d’un forn de pa on fem una pausa i comprem un croissant de xocolata per recordar el que vàrem comprar el primer dia de viatge, a Trebinje. Igual de bo no ho és, però ha estat a mode simbòlic com qui tanca el cercle del viatge. Durant tot el viatge no n’hem vist i, avui, el darrer dia a Montenegro, en trobem de nou !. Casualitats ?

Cotxe i cap a l’allotjament a sopar i descansar.

Montenegro ens ha agradat molt i com ens han comentat els diferents amfitrions dels allotjaments on hem dormit, l’hem explorat intensa i extensament més enllà del que tothom sol visitar, que és la badia de Kotor i poc més de la costa Adriàtica (tothom ho fa com a extensió d’un viatge a Croàcia).