Ens despertem al fantàstic allotjament
de Kumbor i per sorpresa nostra fa un dia assolellat. Ahir per la nit vàrem
mirar la previsió del temps i advertia de possibles ruixats... així que, ens
posem en marxa no fos cas que vinguin núvols més tard.
Marxem cap a Perast on ahir quan veníem
de Kotor cap a Kumbor ja hi vàrem passar sense aturar-nos, però amb suficient temps
per analitzar el tema de l’aparcament i vàrem veure que hi ha el típic de
pagament a l’entrada principal o bé l’opció autòctona dalt de la vorera arran
de carretera. Així que hem provat sort i hem pogut fer la opció montenegrina a
l’alçada del campanar principal en plena carretera.
De Perast el que n’hem llegit diu que
recorda molt a Venècia pels seus palaus, mansions, esglésies... i també pel fet
que hi ha aigua i illes, i és que d’igual manera que Kotor va estar durant 350
anys governada per la república de Venècia.
Anem baixant escales per un carreró des
de la carretera on hem aparcat fins al casc antic, directament davant el
campanar. Abans de fer carrerons prenem el passeig arran de mar per a
localitzar una embarcació que ens porti a una de les dues illes del davant
(Illa de Nostra Senyora de les Roques). La segona illa (Sant Jordi) hi ha un
monestir benedictí, però és privada i no s’hi pot anar.
Explica la llegenda que cap allà al 1452
dos mariners van trobar una verge dalt d’una roca enmig de l’aigua però els hi
faltava terreny sobre la qual construir una capella per a la verge, de manera
que van començar a construir una illa artificial portant pedres de Perast cap a
la futura illeta. La llegenda es reviu cada 22 de juliol quan els habitants de
Perast van amb barques fins l’illa carregats amb pedres que llencen per
garantir que aquesta es continuï sostenint al llarg dels anys.
Bé per 5€ / persona (anada i tornada), hi
ha embarcacions que cada deu minuts fan el trajecte fins aquesta popular illa,
on també hi ha una església i un campanar, ambdós amb teulats de coure pintats
d’un blau cel intens. També hi ha la opció de contractar el trasllat amb alguna
barqueta-taxi privada però pel que hem vist la broma pot sortir cara i fan el
mateix que el mini ‘vaporeto’ que hem agafat nosaltres, on val a dir a més a
més hem anat sols. A l’illa es pot visitar l’església i el museu (1€), fer
una volteta i contemplar el paisatge del fiord i el front
marítim de Perast.
A Perast de nou hem recorregut el passeig
marítim i un carrer paral·lel a aquest, aviat està vist. És bonic i agradable
però la calor ja apretava de valent i aviat hem enfilat escales amunt a buscar
el cotxe.
De camí cap a Herceg Novi han començat
a caure quatre gotes d’aigua, així que hem decidit parar a dinar a l’allotjament
i a descansar mentre passés la nuvolada. Abans d’arribar-hi ens hem aturat a
Lipci, d’on surt un corriol que només en Marc s’ha enfilat, per anar a veure
unes pintures rupestres que hi ha en una paret rocosa. La visita és lliure i la
senyalització ben escassa. Les pintures mostren a dos caçadors sobre cavalls en
moviment, llançant una llança a cinc cérvols, així com uns patrons geomètrics. Sembla
mentida que una obra de l’era de bronze (1600 – 1200 anys a.c.) descobertes fa
70 anys, les tinguin a la intempèrie, sense protegir ni vigilar. Si segueix
així en breu hi haurà més dibuixos moderns que antics, és una pena.
Dinem i ens posem de nou en marxa
direcció Herceg Novi, la darrera visita que farem a Montenegro doncs demà ja entrem
a Croàcia.
Aparquem davant el punt d’informació de
dalt de la carretera, on a part d’agafar un mapa preguntem com funciona el
pagament de l’aparcament i ens envien a un quiosc a comprar uns tiquets que
t’emplenes tu mateix. Son com vals d’una hora i en cadascun d’ells has
d’indicar l’hora d’inici. Si vols dues hores, compres dues butlletes... enlloc
de posar directament en un tota la informació... en fi. Cadascú s’organitza com
vol...
A Herceg Novi en visitem només el casc
antic, Stari Grad, com a camí d’anada i tornada a la platja que hi ha a peu de
la fortalesa de mar. Per moure’s pel casc antic cal pujar o baixar constantment
escales, doncs tot és costerut. Carregats amb les tovalloles i banyadors
recorrem carrerons, placetes, esglésies i fortaleses sempre avall fins arribar
al mar, on i passem mitja tarda a la platja nedant, jugant a l’aigua i
descansant.
Quina aigua més neta i clara, que bé que s’hi
està! Poca gent, música de fons tipus ‘chill out’, tombats en unes gandules a tant sols mig metre de l’aigua, tranquil·litat... que ho trobarem a faltar aviat això.
De tornada cap al cotxe, ara pujant sempre escales, intentem no repetir carrers per on hem passat a l’anada. Passem
per davant d’un forn de pa on fem una pausa i comprem un croissant de xocolata per
recordar el que vàrem comprar el primer dia de viatge, a Trebinje. Igual de bo no
ho és, però ha estat a mode simbòlic com qui tanca el cercle del viatge. Durant
tot el viatge no n’hem vist i, avui, el darrer dia a Montenegro, en trobem de
nou !. Casualitats ?
Cotxe i cap a l’allotjament a sopar i
descansar.
Montenegro ens ha agradat molt i com
ens han comentat els diferents amfitrions dels allotjaments on hem dormit, l’hem
explorat intensa i extensament més enllà del que tothom sol visitar, que és la
badia de Kotor i poc més de la costa Adriàtica (tothom ho fa com a extensió d’un
viatge a Croàcia).
1 comentari:
Quin encert veu tenir en triar aquests països que heu visitat,desconeguts i magnífics tan a nivell cultural com paisatgístic,de muntanya i de mar (quina aigua!!!!).
Hem gaudit amb el vostre blog i l'hem trobat a faltar el dia que no podíeu escriure .
Que pugueu seguir viatjant molts anys i els vostres seguidors ho puguem anar disfrutant
Publica un comentari a l'entrada