Remullats per Gyeongju

Hem arribat a Gyeongju amb el tren d’alta velocitat (KTX) des de Seül.  Plovia i el cel estava encapotat, de fet ha plogut tot el dia i encara plou ara, però no hem deixat de fer res del previst. 

La pluja durant tot el dia ha sigut fina però continuada, a estones una mica més forta però vaja, cap diluvi, només una mica més feixuc (paraigües, impermeables, plàstics,…).

Només arribar a l’estació ja hem comprat els bitllets de tren per Busan per d’aquí a dos dies i així ja anem tranquils. Després hem anat a turisme a preguntar pel bus que ens acostava a l’allotjament (nº 700) i que ens facilitessin un mapa per localitzar els punts a visitar. A continuació, hem perdut el bus davant nostre. Es veu que va coordinat amb el tren i clar, hem volgut fer masses coses. Així que ha tocat esperar una horeta pel següent en una cafeteria de l’estació, on hem aprofitat per fer un segon esmorzar. Avui hem matinat força i ho necessitem.

Agafem el bus 700 i uns 30 minuts més tards arribem al punt on hem quedat amb la noia de l’allotjament (hem reservat amb Airbnb). Només baixar del bus ens estant esperant, l’Ana i la seva parella, somrients i molt atents, sobretot amb la Queralt. Ja tots al seu cotxe de camí cap a l’apartament, a part de cantar en coreà el Let It go de la pel·lícula Frozen per guanyar-se a la Queralt, ens expliquen que els hi agradaria venir a Barcelona algun dia i també que tenen la intenció de fer el camí de Santiago. La noia fa molta gràcia, és molt expressiva i riallera. En 10 minuts arribem a l’allotjament tot i el trànsit. L’apartament està als afores del poble, però té molt bona pinta. Descarreguem maletes i de nou ens baixen al punt de recollida i allà ja fem la nostra. És diumenge i hi ha molt trànsit. Ens diuen que és perquè és el dia que tothom surt. Per estalviar-se la cua de cotxes agafen una drecera que passa enmig dels camps d’arròs, està asfaltada però és molt estreta (tot just l’ample de les rodes) i a pocs metres trobem un cotxe volcat, i és que la pista està aixecada mig metre o més per sobre els camps. Ha estat divertit, l’Ana patia molt.

Ens han aconsellat on dinar, què visitar, i com pronunciar en coreà algunes preguntes o punts concrets i ens han dibuixat un croquis i tot. Son molt atents.

Contínua plovent i el cel està completament tapat, la previsió és que no pari en tot el dia. El bus per anar fins al centre triga molt i agafem un taxi, el preu és molt raonable. De fet, val gairebé poc més que una cafè del Starbucks. D’acord allà el cafè és car ! Anem a dinar a on ens recomanen, molt a prop de les àrees històriques de Gyeongju que volem visitar, considerades tresors mundials a preservar (Patrimoni de la Humanitat).

Gyeongju està situada al sud-est del país i va ser la capital de Corea durant gairebé mil anys, però d’això fa molt de temps, va ser durant la dinastia dels reis Silla (56 regnats). De fet és la ciutat, fins ara, amb més anys com a capital del país.

Comencem la visita per l’Observatori Cheomseongdae, construït durant la dinastia Silla (reina Seondeok). Està considerat com la edificació pètria més antiga del est asiàtic. S’hi observava el moviment de les estrelles, necessari per ajudar a l’agricultura, sector clau del país.

Posteriorment anem a veure les Tombes reials de Daereungown, una agrupació de 23 tombes del període Silla. Cal pagar entrada (2.000 wons per persona). Es tracta de monticles al terreny d’uns 5 o 7 metres d’alçada i uns 25m de diàmetre, acabats amb gespa com la resta de superfície. Venen a ser com les piràmides d’Egipte. A poc gruix de la capa més superficial de terra, hi ha tot de còdols de pedra de 20 a 40 cm que cobreixen el que vindria a ser un sarcòfag. La zona està adequada per gaudir d’un agradable passeig a través d’un caminet sinuós i amb fil musical relaxant, a part de la fina pluja. Es pot visitar una única tomba que està oberta al públic per fer-se la idea de com eren per dins i una petita exposició amb totes les joies i demés possessions amb les que s’enterraven els reis (diademes, joies, corones, ...). Molt curiós tot plegat.

Seguim caminant fins al pont de Woljeonggyo. Pel camí està ple d’excavacions arqueològiques en curs. A saber d’aquí uns anys el que acaben trobant i descobrint!  El pont, de l’any 760, té una longitud de 66 m i una amplada de 9 m. La peculiaritat és que està cobert. Quan hi arribem el trobem en fase de restauració, concretament dels seus extrems, pel que només podem veure’n la part central.

Tot seguit ens arribem fins al llac d’Anapji, dins del palau Donggung. Aquest el recomanem visitar de nit perquè està il·luminat i tot reflexa a les tranquil·les aigües del llac, però el dia plujós d'avui no acompanya gens i de nit preferim estar al llit escoltant com plou i ja estar ben secs. 

El visitem a darrera hora de la tarda. Hi ha un sender que recorre els templets que queden dempeus i posteriorment va resseguint el llac. En un dels templets hi ha una maqueta per fer-se la idea de com era en origen el palau. Falten forces edificis però deuria ser impressionantment imponent.

Sortint anem a mirar quants minuts trigarà el bus per veure si prenem un taxi de nou o no. Tenim sort, arriba al moment. Marxem cap a l’allotjament a assecar-nos, fer dutxes calentones i recuperar-nos una mica. Encara plou però això és preciós i estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar el dia. Demà esperem la meteo millori.

Heiry, Paju i últimes hores a Seül

Avui escrivim des de Seoul Station, dins el tren d’alta velocitat (KTX) direcció Gyeongju, ahir nit no vàrem tenir prou energies per escriure i la prioritat era fer maletes.

El dia d’ahir el vàrem dedicar pel matí a visitar Heiry i Paju i per la tarda a rematar Seül ja que deixem la capital i marxem cap al sud del país.

Per anar a Heiry prenem el metro fins a l’estació de Hapjeon, on agafem un autobús (nº 2200) que té la parada just davant de la sortida 1 del metro. Son 40 minuts de trajecte. Durant tot el camí, i paral·lel a la riba del riu Hang, tot està protegit amb altes tanques amb filats espinosos, càmeres de vídeo, punts de vigia, tanquetes, ... tot molt militaritzat, doncs a l’altre banda del riu ja hi ha la veïna Corea del Nord.  

Heiry està situada a menys de 10 km de la DMZ (zona desmilitaritzada) i es tracta d’una petita vila de cases contemporànies d’una comunitat d’artistes, escriptors, arquitectes i d’altres persones amb ànima creativa. Totes les cases tenen una part de taller, galeria d’art, cafeteria i botiga. Passejar pels carrers, segons blogs i la guia era molt agradable, però trobem que el tema manteniment està molt deixat i està una mica decadent. Només que cuidessin una mica més les parcel·les (plenes de trastos), que arreglessin els petits caminets de travesses de fusta, cuidessin jardins i tallessin herbes, tot guanyaria molt i les escultures i l’entorn lluiria molt més.

Visitem una llibreria-cafè molt gran i agradable amb una important part de biblioteca. Davant hi ha un petit mercat d’artesania força autèntic. Els mateixos paradistes estan cosint o materialitzant el que veus a la parada i això, sempre agrada més i li dona una autenticitat a un mercat artesà. Vaja, que no hi ha el paio de l’òsmosi com passa a casa nostra en un mercat medieval o fira d’artesania.

Aproximadament hi ha unes 30 galeries d’art però ho trobem tot plegat una mica kitsch pel nostre gust, pel que prenem de nou el bus 2200 de nou i marxem cap a Paju. Tornem a pagar 2.500 wons per cap com des de Seül, però per fer un trajecte que no arriba a 10 minuts. Tarifa plana. El que aquest matí per 40 minuts de bus ens semblava una bicoca ara ens sembla el timo de l’estampeta. Però val a dir que el transport públic està molt bé de preu i és molt net, puntual i més que correcte.

Paju es coneguda també com a Ciutat Literària i es que és plena d’editorials i llibreries, alguna amb edificis arquitectònicament interessants. A un extrem del poble hi ha un outlet enorme, tipus la Roca Village, però més industrial i que només veiem des del bus. Descomptes del 85 al 90% ojo!! Baixem a la zona de les editorials i les llibreries amb la idea de visitar-ho i dinar en una de les cafeteries que tenen algunes d’elles. A una llibreria la Queralt ha trobat un llibre del cos humà que ella té en català, el mateix, igualet igualet però en coreà. Està emocionada, se’l sap tot i va dient, això vol dir cor, això boca,...  Ens trobem que la gran majoria, per no dir totes les llibreries-cafè, estan tancades i les poques que estan obertes no tenen res per dinar. Ens extranya però és dissabte i potser això té vida de dilluns a divendres. Vist l’èxit i la rapidesa del bus, marxem a dinar a Seül per aprofitar la tarda i el vespre, doncs tenim uns mercats que van quedar pendents per visitar l’altre dia, tot i que tanquen a les 3 de la matinada !

Després de dinar ens acostem a la torre 63 City, a la riba del riu Hang. Aquest edifici te la característica, per la curvatura de la seva façana, que s'hi reflexen els núvols, Es pot pujar fins la planta 63 per observar les vistes de Seül (13.000 won/adult - no hi pugem). Passejant per aquest barri trobem per fi un parc infantil (dins d’un pati d’una escola, sense nens perquè és dissabte, amb la porta oberta). Fa dies que la Queralt els busca per Seül. No sabem perquè però no n’hi ha enlloc. D’acord que juguen amb el mòbil i la tablet molt però ens estàvem quedant molt parats de no trobar-ne cap ni un en tota la ciutat. De fet, no hi ha placetes o petits parcs com estem acostumats nosaltres als barris de les ciutats o als pobles. Tenen parcs molt grans, amb llac i tot o vorejant un riu, però petites zones verdes no.

Després d’una bona estona pujant i baixant pels tobogants, agafem el nostre company inseparable, el metro, i anem fins al mercat de Namdaemun on hem llegit que especialment tenen roba infantil de qualitat.

Arribem i hi ha de tot, es tracta d’un mercat com pot ser el mercat setmanal de qualsevol poble. Vaja “mercadillo” i la qualitat ... de top-manta. Això si, sortim firats amb un pack de la Hello Kitty de dos raspalls de dents, dues pastes i una tassa rosa amb nansa a joc que si o si ha volgut la Queralt perquè ho necessitava molt molt i ha fet cinquanta promeses de menjar ràpid i portar-se molt i molt bé i no estrenar-los fins que els que té es facin malbé. De moment, aquesta nit, no els ha estrenat i ha sopat molt bé! Visca la Hello Kitty !!!

De la dinastia Joseon al Gangnam Style !

Avui de nou dia de contrastos. Al matí ens ha costat arrencar, fer el blog a diari els vespres és una feinada, i no pel temps en escriure, sinó en descarregar fotografies, retocar la resolució, editar el blog (text i fotografies) i penjar-ho. 

Així que avui, igual que abans d’ahir, hem arrencat tard. Sobre les 11 del matí sortíem al carrer i hem tingut que tornar enrere a buscar màniga llarga perquè fa vent i fresca (ha plogut aquesta nit). Per fi la calor afluixa una mica!.

Hem començat la jornada visitant el palau Changdeokgung i els jardins Huwon (Patrimoni de la Humanitat), al costat mateix de la seu de Hyundai. Hem reconegut l’edifici perquè va sortir al programa Afers Exteriors (TV3 - Miquel Calçada) ja que hi treballa un català.

Hem començat fent la visita del palau que es pot anar per lliure (3.000 wons per cap. Nens fins als 7 anys gratuït) i després, ja dins del palau, hem anat a treure les entrades per visitar els jardins. En aquest cas, la única possibilitat de veure’ls és amb visita guiada (5.000 wons per barba. Nens fins a 7 anys gratuït).

En anglès només hi ha visita a les 10:30h i a les 14:30h, la resta son en coreà, xinès i japonès. Ens hem apuntat a les 12:30 en xinès per no haver d'esperar. No hem sigut els únics estrangers no xinesos en fer-ho. Fins i tot, ens hem trobat un noi espanyol, que li hem preguntat d'on era i ha respòs textualment: de Madrid, ¿vosotros sois del otro lado no?. En fi, ni que portéssim l’estelada al front !!!

Resumint una mica el què hem anat a visitar, Changdeokgung és l’únic palau que conserva l’estil arquitectònic de la dinastia Joseon. Hi ha el pont més antic de pedra de Seül (1411), en aquest punt és on comença la visita dels palaus, a pocs metres de la porta principal. A sobre els ràfecs de les construccions sol haver-hi micos o altres animals, diuen que son per allunyar els mals esperits. Dins del recinte es visiten els diferents palaus reials i en la visita dels jardins es visiten d'entre altres palaus, les cases dels funcionaris, que son austeres i sense pintar però també tenen el seu encant.

Els palaus son impressionants, els més bonics que hem vist fins ara! De fet els millors, per nosaltres, han estat els del final del recorregut i això que ja estàvem saturats, cansats i fa estona que ha sortit el sol i que apreta força. Son les dues del migdia tocades, cal buscar quelcom per dinar i seguir amb el planing previst.

Ens arribem als carrerons comercials del barri de Insa-Dong, replet de paradetes d'artesania, galeries d'art, cases de te, ... Hi trobem un restaurant coreà que ens fa el pes. Ens animem amb un Pancake mariner i cebetes tendres  (calamar, pop,... amb petits calçots) i uns Mandu (Dumplings coreans), que son els farcellets de pasta fets al vapor i farcits (espinacs, quelcom de carn i cibulet) acompanyat de Kimchi, com no. El Kimchi és el plat de la cuina coreana per excel·lència i es prepara amb col xinesa i d’altres verdures amb salses que poden variar el seu gust. Acompanya a tots els plats. A més a més et serveixen tot de platets amb més verdures i salses per acompanyar el plat. Aquí és típic que ho portin tot separat i tu t'ho barregis en un únic plat. El menjar és bo, però pels ulls val a dir que costa d’entrar. Per la Queralt hem anat a tret segur: un llenguado a la brasa i un bol d’arròs blanc boníssim! Se’l ha menjat tot i a una velocitat que no ens té acostumats.

Sortim ben tips, i veiem que hem dinat als baixos del museu del cul, el pet, la caca o algo similar. Un gran culet i una megafonia cacofònica ens deixen ben parats. Aquesta gent no tenen cap límit a la seva imaginació. Ens agafa un atac de riure, sobretot a la Queralt que va dient: son pets, son pets. I si, eren pets, i quin pets!!

Agafem el metro fins l’estació de City Hall i ens arribem a l’Observatori Jeongdong, un edifici de l’ajuntament que et deixen accedir i pujar fins al pis 13 (edifici Seosomun. c/ Deoksugung-gil 15), d'on contemplem l'espectacular vista del palau Deoksugung, la Plaça de Seül i el barri de Jeongdong en general, amb les muntanyes del Parc Nacional de Bukhansan de fons. Hi ha una petita cafeteria que fa molt bona pinta, però nosaltres no ens havíem pogut aguantar i ja portàvem fet el nostre ice cafè latte. Avui tenim un cel ben blau i fa un sol de justícia.

Sortint de l’observatori i a escassos metres tornem a l’ajuntament antic amb nou edifici al darrera que n’és la seva ampliació (representa una onada d’un tsunami). Entrem al seu vestíbul per veure la cara interior d’aquest impressionant mur cortina corb i en desplom i ens sorprèn que hi ha un mur vegetal paral·lel a la façana principal.  Tot el que no sigui convencional es pot trobar aquí a Corea.

A fora al carrer hi ha un mercat de llibres i la Queralt ens demana un llibre encara que sigui amb “lletres d’aquí”. S’està portant tant bé i ens sembla tant bona la idea, que li comprem un llibre en alfabet coreà. Espero que no ens demani que li traduïm ?

Prenem el metro de nou per arribar-nos a veure la torre més alta de Seül, la Lotte Tower, de 565 metres d’alçada, impressionant! Aprofitem per passejar una mica pel parc i llac que té a tocar i acostar-nos al parc d’atraccions mig d'interior mig d'exterior que té el mateix complex (Lotte World). La Queralt vol entrar i totes les atraccions que veiem son de grans i fortetes, però hi ha un castell com el de Disney, molt llaminer per nens i es clar, costa una mica. Amb la promesa de portar-la a Port Aventura aviat aconseguim seguir amb la ruta d’avui, molt atapeïda.

Metro de nou fins al nou i exclusiu barri comercial de gratacels de Gangnam, famós per la cançó de Gangnam Style de PSY que vàrem arribar a avorrir la tardor del 2012.

Caminar costa perquè les voreres estan atapeïdes de gent passejant i entrant i sortint de les botigues. Quin contrast la tranquil·litat d’aquest matí als jardins del palau amb aquest bullici de gent, música i leds.

Metro de nou per arribar-nos fins al Banpo Hangang Park per veure un complex de tres edificis cada un en una illa flotant a la riba del riu Hang (Sebitseom). Des de l’estació de metro més propera hi ha una passejadeta de gairebé 1 km. La riuada de gent ens ajuda a detectar el pas inferior a la via ràpida que creua el riu Hang entre un costat de ciutat i l’altre. És divendres nit i hi ha moltíssim ambient. La Queralt se’ns ha adormit al metro i el Marc la porta tot el camí a coll, però arribats al punt neuràlgic es desperta amb un: I a mi perquè no m’heu portat el patinet ?, tot veient uns nens amb patinet i bicicletes.  A partir d’aquí pura marxa.

Gaudim de la vista nocturna i del passeig pels edificis de les illes artificials, que constantment van canviant el color de la façana. Pantalles gegants i leds enlluernen qualsevol racó d'aquest espai.

Sortint de la darrera illa veiem unes barquetes rodones cobertes amb un para-sol i amb una tauleta al mig i que permeten que et portis el sopar (pícnic) mentre es navega pel riu Hang. Molt romàntic. La Queralt hi vol pujar tant si com no a les barquetes. Per sort hi ha una cua tremenda i desisteix.  Allarguem una mica la jornada però descartem un parell de mercats nocturns que quedaven a la llista, a veure demà.  Toca tornar a l’apartament, sopar i descansar. Demà més.

Suwon i Incheon. El contrast està servit.

Ens queden tres dies més sencers allotjats a Seül, un d’ells previst per visitar més barris i punts concrets de la ciutat i els altres dos amb visites pels voltants de la capita coreana. Així que repartim aquestes dues visites de manera que no siguin seguides i avui fem una d’elles, ens arribem a veure Suwon pel matí i Incheon per la tarda, tot amb metro !

La xarxa de metro de Seül és molt extensa, concretament Suwon està a 30 km al sud de Seül, venen a ser unes 25 estacions des del centre de la ciutat. A la tornada hem descobert que hi ha metros semidirectes, que no paren a totes les estacions, però no hem acabat de veure com saber quins son. La informació bàsica generalment està bilingüe coreà-anglès però només el que son el nom de les estacions i les sortides. La resta, tot en coreà i la megafonia normalment és bilingüe però costa distingir el canvi d’idioma perquè la cantarella és la mateixa. En fi, a més a més cal estar atents perquè algunes línies es desdoblen i cal fer canvis de tren dins la pròpia línia.

Arribem a l’estació de Suwon i busquem l’oficina de turisme. Amb un anglès bàsic del personal de l'estació i una simpàtica mímica ens indiquen que cal sortir de l’estació, baixar un pis i girar a l’esquerra uns metres enllà. Ho trobem! Allà ens equipem de mapes i preguntem com anar a visitar la fortificació de Hwaseong (Patrimoni de la Humanitat). En indiquen que davant de l’estació de metro hi ha la parada de bus i que ens serveixen el 11, 13, 36 i 39. Pugem en un dels busos, però el M-Pass que en ens pensem ha de funcionar, dona error en el lector. La conductora del bus no parla res d’anglès, un senyor a mig bus va dient-nos Money-Money. Nosaltres fem el gest dient How much? Però veient que no ens entenem, ens fa un gest com dient “tireu cap dins, és igual”. En fi, no sabem si ens ha sortit gratuït o ja ho teníem pagat.

Baixem del bus a la parada de Paldalmun (Porta Sud), la xafogor és intensa. Fa un dia mig ennuvolat, son quarts de dotze del migdia i ja des de l’accés de la fortificació veiem la gran escalinata de pedra annexa a la muralla que s'enfila cap a la muntanya, ben bé per la màxima pendent. La Queralt es queixa, jo em queixo, i en Marc animant i traient ferro a l’assumpte. 

Arribem dalt i un trenet turístic amb cap de drac que fa una part del recorregut per la muralla, li manquen dues hores per sortir. Li hem promès a la Queralt que l’agafaríem, de fet, per ella, aquest és el punt fort de la visita! No podem fallar. Així que aprofitem i anem recorrent per senders una part de la muralla, visitant bastions, alguna de les set portes i petits temples. Tot plegat resseguint un recorregut circular molt evident i amb magnífiques panoràmiques de la ciutat un cop ets dalt. La longitud total del circuit és de 5,4 km lleugerament desnivellats, però no l’hem fet pas tot caminant, ens hem deixat una part per fer-la amb el tren-drac.

Gairebé en el punt més alt, hi ha un petit temple amb una gran campana (Hyowon), de les que es fan sonar amb un gran tronc penjat del sostre tot balancejant-lo. Previ pagament de 1.000 wons, te la deixen repicar fins a 3 vegades. Ja us podeu imaginar qui ha volgut fer de campanera !

Un cop contemplades les vistes de la ciutat baixem unes llargues escales per un bosc de pins coreans (l’escorça i les fulles son com el pi blanc i negre català però les branques i fulles creixen amb plans horitzontals disposats a diferents alçades, totes elles no gaire altes, vindrien a ser com bonsais de pins gegants). Al cap d’avall de l’escalinata una font amb cap de drac ens refresca i ens permet omplir les ampolles que hem anat buidant al llarg de l’excursió.

Arribem al punt d’on surt el tren-drac, hi pugem (3.700 wons els tres) i fem el recorregut previst, passant per tots els punts rellevants de la fortificació. però ràpid i sense aturar-se enlloc. En poc més de 10 minuts ho han enllestit tot. A l'oficina de turisme ens havien dit que eren 30 minuts, ens havíem fet la idea de poder acabar de veure-ho tot tranquil·lament i poder registrar-ho a la càmera a part de la retina. Almenys la Queralt contenta amb la volteta però nosaltres una mica decebuts. 

Allà on acaba el circuït del trenet dinem uns entrepans en un cafè, al costat un camp de tir amb arc d’exhibició. Els coreans son molt bons arquers, de fet en les recents olimpíades de Río (Brasil) així com en gairebé totes les anteriors sempre s’han emportat les millors medalles. La Queralt volia provar de tirar alguna fletxa però li falten 3 o 4 anys ben bons per tenir una mica de força als braços.

Sense encantar-nos massa prenem un bus de tornada a l’estació (60 o 660) des de costat mateix del camp de tir. La pantalla informativa del bus no funcionava i només avisaven de les parades per megafonia (amb coreà clar). Per sort nostra, la última parada del recorregut ha estat a l’estació, sinó encara estaríem fent voltes. 

Prenem el metro de nou, aquest cop direcció Incheon, per passar del segle XVIII al segle XXI i veure imponents gratacels enmig del boom de construcció d’oficines i hotels en l’anomenat Songdo Central Park, un parc públic de nova creació inspirat en el central parc novaiorquès, en el districte d’ Incheon.

Tenim especial curiositat per veure un edifici anomenat Tri-Bowl (IARC architects, el mateix despatx d’arquitectes que han construït l’Ajuntament nou de Seül). Té forma de 3 enormes bols, tal com indica el seu propi nom. És com l’arquitectura inversa de com la tenim concebuda, son sostres plans sobre volumetria corba invertida (tradicionalment tenim volumetries planes i cobertes corbes en tot cas). Ve a ser més una escultura tot i que funcionalment s’hi fan exhibicions (dins de cada bol).

El parc té diferents punts saludables per fer estiraments i exercicis, així com un riuet i un llac on poder lloguer caiacs i canoes o bé per fer un passeig en barca a motor i gaudir d’una vista diferent d’aquest nou complex de gegants gratacels en plena expansió.

El cel ha estat amenaçador tota la tarda però s’ha comportat i no ens ha plogut. Tot i així no hem llogat bicicletes que és una altra possibilitat de visita.

Abans d’anar a l’apartament entrem al Lotte, que ve a ser un magatzem d’aquests grans que hi ha de tot. Allà badem amb les darreres novetats digitals i en electrodomèstics: tapes de wc plenes de botonets i llumetes, rentadores vingudes del futur, neveres i congeladors que semblen una calaixera, ... tot d’aquí quatre dies a casa nostra!

 Acabem el dia comprant uns calamars frescs per sopar que han resultat deliciosos. Anem a descansar que encara tenim molts dies per endavant.

La Q causa furor a Seül !!!

Sona el despertador a les 7 del matí i quin poc cas que li fem. Seguim dormint i quan tornem a obrir un ull son quarts de deu! No passa res, son vacances i tot just estem ajustant el cos a l’horari asiàtic. Dutxes, vestir, esmorzar i a conèixer món!

Primera visita, el palau i els jardins de Changdeokgung. Arribem que falten 20 minuts per la propera visita en anglès. Per visitar-ho és imprescindible fer-ho amb guia. El preu de l’entrada és sorprenentment econòmic, 1.000 KWO per persona i pels nens menors de 7 anys és gratuït!. Com deureu haver deduït, en ple mes d’agost entrar a la següent visita guiada de grup restringit i sense haver fet reserva és igual a poc turisme. Fantàstic per nosaltres que anem una mica al dia i sobre la marxa.

La guia parla un anglès que vindria a ser el castellà dels de Cadis per fer-nos una idea. Només començar l’explicació els comentaris entre els petits grups d’europeus és... tu l’entens? Tu la segueixes? Així que a part de saber l’evidència que son 4 edificacions principals, hem anat caçant coses al vol com que hi ha un camí central de lloses de pedra que no es pot trepitjar per respecte als esperits dels morts de reis de dinasties anteriors. Una part de l’anima va al cel i l’altra es queda a la terra.

D’aquí marxem a peu cap al mercat de Tongin, amb uns 70 paradistes de menjar local, com molts altres mercats del món, però aquest té una singularitat que el diferencia de la resta i és la moneda per pagar. Les monedes es compren al Dosirak Cafè i allà et donen una safata de plàstic amb diferents compartiments, anomenada també Dosirak,  per poder anar agafant el que vulguis de cada parada i anar pagant amb aquesta moneda en desús (monedes de llautó anomenades yeopjeon). No patiu, només voleu comprar alguna petita ració, també admeten wons. Ens ve de gust menjar autòcton però encara no tenim gana i desestimem l’experiència i seguim ruta endinsant-nos al veí barri de Seochon.

Es tracta d’un barri tranquil de carrerons estrets i algunes cases antigues tradicionals, botigues, restaurants monos i poc turístic. Aquí hem trobat un petit restaurant tradicional de només tres taules on hem dinat molt bé i a més la Queralt s’ha iniciat a menjar amb palillos (tot i donar-li una forquilla com a primera opció). El personal del restaurant no parlava anglès i la carta era tot en coreà. Les fotografies dels plats i tafanejar la taula del costat ha ajudat a escollir però tot i així hem demanat un plat pensant que era plat d’arròs amb carn i verdures i ens han portat una cosa semblant al Sushi però de diàmetre de braç de gitano! Un fart de riure!. Es tracta del Japchae, son rotlles d’arròs amb oli de sèsam embolicats amb algues i farcits de tiretes de verdures, ou i carn. També hem menjat uns calamars amb tempura coreana, twigim, que és més substanciosa que la japonesa.

Tota l’estona els nois i les noies del local ens anaven mirant com menjàvem i el que fèiem. Ben bé, el turisme no és habitual i ho notes quan fas gràcia a la gent. La Queralt en especial s’emporta la palma. La gent ens atura pel carrer, la toquen, li fan petons, li pregunten (en anglès) quants anys té, com està, d’on és,.... Això ja va començar ahir al supermercat, avui tot el dia,…

Sortint de dinar comprem un pa per esmorzar demà al matí en un forn del davant que fa molt goig i hem caigut en la temptació. Quina oloreta!  El forner, molt amable. Avui, els coreans els trobem més simpàtics que ahir, fins i tot algun és afable i tot!

Agafem un ice cafè latte per pujar revolucions al cos ja que la xafogor és intensa,  seguim a peu direcció al barri de Bukchon on hi ha cases tradicionals coreanes, (hanoks). El barri es recorre per diferents carrerons amb pendent des d’on es poden veure panoràmiques excel·lents i contrastants entre la ciutat antiga i la moderna. Pels carrers corren noies amb la vestimenta tradicional coreana i unes ens han aturat demanant-nos de fer-se una fotografia amb la Queralt. Ens ha fet gràcia perquè dubtàvem de demanar-ho nosaltres i no ens esperàvem que la situació fos a la inversa. La Queralt diu que son princeses i no li hem desfet l’encanteri, ella feliç.

Un altre cafè latte i berenar a mig camí per mantenir les forces actives i seguir cap a Seochon o també anomenat el barri de l’oest. És un barri artístic i amb botigues modernes molt agradable de recórrer. Aquí ens hem premiat tots tres amb un gelat de xocolata belga de Godiva. Excel·lent!

Ja ha començat a caure el sol i corre una lleu brisa alleujadora, així que xino-xano hem allargat la ruta arribant-nos al rierol Cheonggyecheon a remullar els peus. Que bé ens hem quedat, i no hem estat pas sols. Sembla mentida estar sucant el peus i escoltant com corre l’aigua enmig del Manhattan de Seul, a escassos metres de la Samsung Tower que ens ha deixat fascinats. Hi tornarem de dia!

Per acabar ens hem acostat a veure l’Ajuntament, però l’edifici no estava il·luminat, tot i que el concert que hi havia a la plaça ens ha compensat allargar la ruta fins aquí.

Una miqueta de música (rock coreà) i després prenem el metro cap a casa! La Queralt s’ha portat com una campiona!! Orgullosos de la petita viatgera acabem la jornada d’avui.