Cap a l'Illa Nord

Avui si que hem tingut que matinar de valent per agafar el primer ferry cap a Wellington, el varem reservar ahir nit per internet perquè surt més econòmic que no directament a la terminal. Ens hem tingut que presentar 1 hora abans de la sortida perquè portàvem l’autocaravana. Una vegada tots tres a dins, hem deixat l’autocaravana a baix tot i que el que volíem era quedar-nos i dormir de gust les 3 hores i mitja del trajecte. Però hem tingut que pujar a dalt als sofàs.

El viatge no l’hem disfrutat gaire perquè ha plogut tota l’estona. Tot i així, l’estret de Cook s’ha comportat tot i el mal temps.

Una vegada a Wellington, capital del país i de tant sols 165.000 habitants, ja es nota molt més bullici que no pas al sud. La ciutat té un centre d’edificis majoritàriament d’oficines i botigues, mentre que la zona residencia de vivendes es reparteix pels verds turons del voltant.

Com que no havíem esmorzat encara i ja érem a mig matí, hem fet un bon àpat al Cafè l’Affare. Una cafeteria on ells mateixos torren el cafè. Es tracta d’un espai gran semi industrial amb taules comunitàries, una bola de discoteca i aparatosos focus de teatre. Els cambrers no paren amunt i avall de portar plats impressionants i està ple de gent. La carta era tant extensa que hem decidit menjar per la vista i indicar-li al cambrer allò de: Un com aquest per mi!. Ens hem cruspit uns sandvitxos d’aquests de diferents pisos amb de tot a dins! Deliciós. I com no, un bon cafè, el millor fins ara.

Amb la panxa plena, que millor que anar a visitar el enorme museu del Te Papa. No tot és caminar pel monte!.

El Te Papa, a primera vista sembla com el Museu de la Ciència de Barcelona, d’aquests força interactius. És un edifici enorme, arran de mar, de 1998, amb molts espais tant per les exposicions permanents com per algunes temporals. Fins hi tot té part a l’aire lliure, tot i que avui no era el millor dia per gaudir-ne. Te Papa vol dir en maorí “el nostre lloc”, doncs efectivament és un museu que explica la cultura i història del país així com la flora, fauna i geologia. Hi ha una atracció que simula un sisme dins d’un menjador d’una casa. També hi ha jocs per grans i petits per fer la visita més amena. Només hi hem estat 2 hores però t’hi pots passar el dia sencer.

Volíem pujar amb el Cable Car, un tramvia que puja fins un mirador de la ciutat, però la boira i el mal temps no ho recomanaven, així que hem visitat el parlament i els edificis més “antics” des de fora. Diem antics perquè aquí no hi ha res pròpiament antic.

Al voltant de Wellington també s’han rodat moltes escenes del Senyor dels Anells i com a Queenstown, també s’organitzen sortides temàtiques especials per visitar les zones de rodatge.

Amb un temps canviant, sortim de Wellington direcció al nord fins a Whanganui, on passarem la nit per demà visitar el seu parc nacional que ens portarà al Tongariro National Park (Mordor pels freakes). Si el temps no acompanya com indiquen les previsions, llençarem el MiniMolina als orcos!.