Comencem el tour per NZ visitant el centre de Christchurch, la més anglesa de totes les ciutats neozelandeses. Hem tingut que aparca
r al carrer perquè cap pàrking acceptava un gàlib com el nostre. Aquí hi ha una zona blava amb límits per minuts, zones de 5 i 10 minuts (gratis) i d’una hora i dues hores màxim (de paganini).
Comencem a caminar per la ciutat, tot i que la sensació és de poble, la gent és molt agradable i tot està molt cuidat. Hem començat a la plaça de la catedral, previ canvi de divises, i hem continuat cap al riu Avon que va serpentejant per dins del centre donant-li un encant especial per tot arreu on passa. Es poden fer passeigs amb batea amb un gondoler empenyent el pal contra el fons de l’aigua.
Aquí és primavera i tot està molt verd i florit. Tenen els jardins amb flors de molts colors i un jardí botànic imprescindible de veure i preciós en aquesta època de
l’any. Hi ha més de 10.000 espècies de plantes, arbres i flors autòctones i foranies diferents en u
na extensió de 30 hectàrees de parc.
Christchurch té un tramvia antic del 1905, actualment encara estan en servei els mateixos, això si restaurats. Un tram del seu recorregut travessa un atri de vidre que cobreix un carrer peatonal estret amb botigues i cafès amb terrasses en ambdós costats.
Per dinar, hem tornat a la plaça de la catedral on aquest matí hem vist que hi havia mercat amb musica en viu. Allà hem comprat en un Baked Potatoes unes patates al caliu que les preparaven per endur
, obertes i acompanyades de tot i més a escollir (coleslaw, formatge, xampinyons, carn, pinya, ....) Boníssimes! El senyor de la parada ens ha volgut explicar els diferents punts d’interès de la ciutat i no ens deixava dir-li que ja ho acabàvem de visitar tot i que fèiem tard al parquímetre de l’autocaravana.
Carretera i manta en direcció al llac Tekapo. Pel camí hem parat a Geraldine, un petit poblet que a part de tindre el jersei més gran del món (una espècie de patchwork de llana) no té res més. Així que hem seguit ja per una carretera més secundària fins al llac passant per paisatges francament espectaculars. Enlloc de teletubbies està ple d’ovelles amb molta llana. Que si les enganxen les senyores de Geraldine per fer un jersei més gran es quedaran ben pelades!!
Hem fet una parada al llac i hem estirat les cames per la vora. Quina tranquil·litat, quin cel més blau, net i clar. Es respira molt bé! i també fa fred clar, doncs es veuen tots els cims encara nevats.
De nou a la carretera, decidim seguir avançant cap al Mont Cook (cim més alt de Nova Zelanda) el qual aquesta tard
a abans d’ennuvolar-se hem arribat a veure’l mentre s’anava fent fosc. A veure si demà tenim un dia de sol com el d’avui i està tot ben esplèndid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada