Darrer dia de NZ a Auckland

Ha anat plovent tota la nit i ens llevem d’hora per anar a buscar en Dani i l’Ester a l’aeroport. Però les preses mai son bones i al voler sortir de la parcel·la de gespa....sshhsshhh encallada pel fang!. Allò no traccionava i cada vegada s’enfonsava més. Les marxes automàtiques en aquests casos no van gens bé i empenyer el trolebus un esforç inútil. Així que es van juntar les forces amb l’enginy i varem col·locar unes pedres davant la roda i al darrera i finalment va sortir. Anàvem tard i per postres, trànsit. Amb aquesta no hi havíem pensat, Ackland no és la capital però com si ho fos. Hi viu la gran majoria del país, 1,2 milions d’habitants.

Finalment arribem a l’aeroport i ens trobem. Fem un petit curs accelerat del funcionament bàsic de l’autocaravana, sobretot tema aigües negres, grises, buidatges, corrent, etc.... i anem a tornar l’autocaravana. No ens posen cap problema tot i el nyanyo que li varem fer. Hem amortitzat l’assegurança a tot risc!.

Pugem ja tots al super cotxàs que han llogat els de Mataró, anem al darrera i arran de terra comparat a l’alçada a la que estàvem acostumats fins ara, similar a un camió.

Ens arribem fins al centre d’Auckland per visitar-lo. Veiem el sky tower amb la corresponent atracció de saltar els 192m. Estant sonats!, evidentment ni que ens paguessin ens hi tirem! Per molt que insisteix l’Ester, ni de conya.

Comença a ploure i està molt tapat, de manera que desistim pujar a la torre per no veure res i fer fotos a vidres mullats.

Prenem el carrer principal, Queen’s Street, i tot mirant botiguetes ens arribem fins a baix al port on dinem molt bé. Ja ben tiparrons, decidim veure el skyline d’Auckland, i quina millor manera que des del mar en plena ciutat de les veles.

Per tant, agafem el ferry que va a Devonport, i de pas el visitem. És molt residencial ple de casetes d’estil victorìà. Pugem fins dalt un turó per tindre millors vistes. Per aquest costat està més obert el cel, ha començat a ventar i es veuen velers navegant a gran velocitat, n’hi ha més de 140.000 amarrats a port!.

Tornem a Auckland i tot passejant, una trobada del tot inesperada, un amic de la carrera de’n Marc, d’aquests que fa molts anys que no veus. Impressionant, increïble, a l’altra punta del món es troben els dos Marcs, el Giralt amb el Canals.

Faltava la càmera de tele i el ram de flors, com si estigués preparat!.

Fetes les presentacions, seguim tots cinc passejant fins que es fa fosc i anem a prendre quelcom. En Marc Giralt, ens explica que acaba de començar un any sabàtic, acaba d’arribar a Auckland i s’hi estarà tres mesos, en principi, perquè creiem que li agradarà tant que potser no en marxa. Li desitgem tota la sort i esperem seguir-lo, al menys per correu electrònic. A veure si s’anima a fer un blog per anar-lo seguint des de l’estrès de la feina a Barcelona. I si es vol quedar aquí, segur que el vindrem a veure!

Ens acomiadem i marxem cap a l’hotel tots quatre, allà també ens acomiadem de’n Dani i l’Ester que estoicament han aguantat tot el dia el jet lag però ja porten una estoneta fent cops de cap. Els hi desitgem també molt bon viatge!. Nosaltres a les cinc de la matinada marxem ja cap a l’aeroport per anar cap a Fiji a fer vacances de veritat. De l’hamaca a la platja i a la inversa.