Ens llevem tard perquè tot i posar el despertador no havíem canviat l’hora i encara li quedaven hores i hores per sonar. Coses del jet lag. 
Prenem el tramvia de dos pisos (herència britànica) davant de l’hotel direcció al centre, al Banc de Xina, emblemàtic gratacels de Leo Ming Pei. Es troba envoltat de molts edificis on en destaca també el Banc de Hong Kong de’n Norman Foster. Això és tipus Nova York però a lo asiàtic.
Esmorzem a la cafeteria del mateix banc entre encorbatats, i tot seguit ens dirigim al “Tram Peak”, un funicular que et porta amb pendents inclinades de fins a 45 graus entre edificis i jardins fins a The Peak. Un turó que és el pulmó verd de Hong Kong (tipus Collserola) des d’on hi ha una panoràmica fantàstica de tota la ciutat i la badia de Kow Loon. Llàstima de la permanent calitja que hi ha.
Tornem a baixa amb el funicular i provem d’anar caminant avall fins l’estació del ferry. Diem provar perquè ens és molt difícil donat que l’entramat dels carrers no és ortogonal i està ple de vies rapides entre gratacels tipus ronda. Aquí el sr. Cerdà no hi va posar els peus !.
Per tant, un taxi d’aquests baratets (1€), i fins al ferry que ens creua cap a Kow Long. Passegem per l’Avinguda de les estrelles de “HongKoliwood”, on com a L.A. hi ha les emprentes de les mans d’actors famosos. Aquí no els coneix ni el Tato, exceptuant en Bruce Lee i en Jackie Chan. Això si, els autòctons els coneixen tots i s’hi fan fotos.
Gairebé ens firem una càmera de fotos, la novetat d’aquí, la 7D de Cànon. Una vegada ja teníem regatejat el preu i tancat (gairebé 45 min negociant) ens diuen que OK hi que tornem demà que ara no en tenen en stock. Quan ja la teníem coll avall i anàvem tard per arribar a l’aeroport. Això no es fa !!
Agafem un tren express direcció l’aeroport per marxar cap a Nova Zelanda! .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada