Trekking matinal i bbq nocturna

Avui fa un dia radiant de sol, però també bufa fort el vent. Pel matí hem anat a l’oficina de turisme de l’estació de tren de Busan, al costat de l’apartament, a preguntar pel trekking de Galmaetgil, el que vindria a ser el camí de ronda de Busan. Aquesta ruta esta dividida en 5 etapes d’uns 30 km cada una al llarg de tota la irregular costa de Busan. Nosaltres tenim previst fer una part de la etapa 2 (tram del Parc Igidae). La noia de turisme ens ha recomanat que féssim el trekking en sentit invers de la idea que portàvem, ja que és lleugerament menys desnivellat. Ens ha indicat que agaféssim el bus número 27 davant de l’estació per arribar fins Oryukdo (final etapa 2 – inici de la nostra excursió) i que caminem fins Eoulmadang (aprox, 5,2 km). També ens ha facilitat un mapa.

Així ho fem i anem fins a Oryukdo, on abans de començar a caminar volem visitar el mirador de vidre (una plataforma en voladís sobre el mar amb el terra de vidre). La ventolera és notable, pel que en trobem que el mirador de vidre l’han tancat degut a les fortes ratxes de vent. La mar està esvalotada. Preguntem abans d’agafar la pista direcció al famós pont de Gwangandaegyo (fi de la nostra excursió) si aquest tram està obert o presenta problemes pel vent. Ens confirmen que si que es pot fer sencer sense problemes.

Així doncs comencem l’excursió enfilant unes escales de fusta amunt. Fent-ho en aquesta direcció, la pujada és al principi, d’aquesta manera serà millor perquè quan minvin les forces tinguem el menor desnivell possible. Al cap de poc, el camí entra dins el bosc sense deixar de veure el mar gairebé en cap moment. Això és fantàstic perquè deixem de notar el vent, només el sentim. Sinó, ja ens veiem acabant la caminada amb un bon mal de cap.

 

Tot el tram que fem està molt ben condicionat, amb passeres, petits ponts, baranes, i de tant en tant miradors per contemplar les vistes al llarg del recorregut. A cada cruïlla tot està perfectament senyalitzat però clar, en coreà. També trobem uns fantàstics peus de fusta fixes que giren 360º sobre el seu eix adequats per fixar-hi el telèfon mòbil i, amb el temporitzador, immortalitzar-se un mateix amb les vistes.

Finalment completem els 5,2 km de caminada. La Queralt al començament del camí ha agafat un bastonet d’una branca d’arbre i una pedra i s’ha distret llimant el palet i cantant mentre caminava. Ens esperàvem que rondinés molt i al final s’ha reduït a queixes al darrer kilòmetre on la gana i el cansament ja acusaven.

El darrer tram del recorregut les vistes sobre el pont penjat de Gwangandaegyo i el skyline de la zona de negocis de Busan son espectaculars, i xoquen respecte l’espai verd i muntanyós per on estem nosaltres caminant. També xocant és el “senderó del faquir” un tram al voral del camí d’uns 100m pavimentat amb còdols allargats col·locats verticalment, on suposadament serveix de “reflexologia podal” després de la caminada ;-)

Finalitzada l’excursió prenem un taxi que ens deixa a les platges de Haeundae (zona turística de platja per excel·lència dels coreans).  Allà pensàvem dinar però ens sorprenem de la poca oferta que hi ha, i més essent tant turístic com expliquen les guies. Així que agafem el metro i ens arribem a casa a dinar i aprofitem per fer dutxes que després de la caminada ens deixen a tots nous. Una mica de descans i sortim a quarts de set de la tarda, que ja és vespre-nit, a sopar a fora i veure l’ambient del barri de Seomyeon.

La gran quantitat de cartells lluminosos ens criden l’atenció, ni a Seül al barri de Gangnam n’hi havia tants. Als baixos dels edificis s’alternen restaurants bulliciosos amb botigues de roba petites i tranquil·les de dissenyadors locals o confecció de curt tiratge. Hi ha rebaixes però els preus no son cap ganga. La Montse troba alguna peça xula, però normalment porta hombreres o bé farcit als pits, a part de ser talles úniques més aviat petites. Ben bé no s’acosta gaire a l’estàndard del país.

Recorrem una mica els carrers per anar copsant l’ambient i amb la idea d’escollir restaurant per sopar. Ens decantem per un restaurant d’aquests amb barbacoa i extractor a cada taula, ja el portàvem al cap de fa dies. D’entre els molts que abunden al barri anem al Hapcheon Korean Beef on serveixen la vedella de la regió d’aquest nom. És molt bona, tendre i gustosa, però conservem millor record de la vedella japonesa de Kobe. Ens porten molts platets d’acompanyament (bolets, jalapeños, alls, enciam, col, ceba,...) alguns amb salses ben curioses però saboroses i bones i alguna altra ben picant. Comencem amb 200 grams de carn i ens animem amb una segona tongada de 200 grams més. La Queralt gaudeix amb això de cuinar-nos nosaltres el menjar, controlar el foc,... i ens diu que vol que quan arribem a casa fem un sopar de barbacoa perquè és molt divertit.

Sortint del restaurant, ho rematem amb un gelat de xocolata (la Queralt ha descobert en aquest viatge els gelats, ara li encanten). A la gelateria on el comprem és també pastisseria i tenen un munt de pastissos amb una pinta brutal. 

Tornem cap a casa amb metro. La Queralt s’adorm. Estem cansats, ha sigut un dia intens però ens ho hem passat molt bé. Demà més.