Costa de Budva

Deixem l’allotjament fantàstic amb la pena de no haver-lo pogut gaudir amb la plenitud que mereixia, però amb agraïment per haver pogut fer el necessari descans d’ahir estirats amb una fantàstica brisa i bones vistes. Pels que ens seguiu haureu vist que amb data d’ahir no hi ha publicació, i es que ahir tots tres vàrem necessitar tenir el w.c. a prop i assaborir un bon arrosset bullit i suero oral tot el dia. Petits peatges del viatger...

Avui ja més recuperats ens intentem posar al dia amb el que volíem visitar ahir, comencem pel Stari Bar, és a dir, l’antic poble de Bar situat a 5 km de l’actual Bar el qual no té cap interès especial.

De l’antic Bar se’n conserven part de muralles, de cases, d’esglésies (la majoria ja reconstruïdes) i que val la pena visitar. Només arribar per aparcar en un carrer proper a l’aparcament regulat ja ha vingut un noi i ens ha cobrat 1€ (per tot el dia). Ens ha donat tiquet i tot. En fi, mai saps si t’estan prenent el pèl o no i acabes pagant. Enfilem a peu el carrer principal que condueix a l’accés, no té pèrdua, només cal seguir les botigues de souvenirs.

L’entrada costa 2€ per adult i 1€ nens però no ens cobren per la Queralt. Deu ser nens més grans...  Al costat de la guixeta on venen els tiquets hi ha una litografia on es veu com era Bar dins les muralles, realment molt poblat. Hem pogut passejar per tot arreu, entrar a moltes cases, banys turcs, esglésies, sota muralles, i molts racons com si els estiguéssim descobrint per primera vegada nosaltres i és que està tot molt poc senyalitzat i deixat en el sentit que hi ha pedres i rocs enmig de pas i de vegades no és gens evident per on passar i per on no.

Feta la visita i de nou al cotxe, ens dirigim cap al nord tot resseguint la costa de Budva. En aquesta direcció a 6,5 km de Bar també és interessant visitar, a qui li agradin les runes, la fortalesa de Haj-Nehaj construïda pels venecians durant el segle XV per defensar la seva frontera sud de les invasions turques otomanes.

Per accedir-hi cal pujar a peu un fort desnivell durant uns 30 minuts per un corriol perdedor fins arribar a la fortalesa. Tot i que estava prevista la visita, entre la xafogor que fa, que encara estem una mica dèbils del dia d’ahir i que ens costava de tirar quan s’havia que pujar escales visitant l’antic Bar... descartem la visita a la fortalesa de ‘Dragones y Mazmorras’. Ens sap greu ja que hem llegit que és molt recomanable i la vista ha de ser preciosa des de dalt, però avui no pot ser.

Seguim costa amunt fins a Sveti Stefan, una de les icòniques imatges de la costa de Montenegro juntament amb la badia de Kotor.

Sveti Stefan és un poblet-illa fortificat, unit a terra ferma per un estret carreró. Avui dia tota la illa és un luxós centre de vacances i l’accés només es permet a clients però contemplar-la des de la platja i el turó del davant és gratuït i és la manera de contemplar la bellesa en si d’aquesta illeta amb casetes de pedra en tot el seu perímetre.

Tenim sort de poder aparcar força avall en un dels carrers que baixen a la platja (sobre l’acera com és costum en els països visitats aquest any). De les dues platges que hi ha a banda i banda del camí que accedeix a l’illa, la de mà dreta mirant el mar és privada i d’ús exclusiu pels clients del complex, la multa pel seu ús és de 100€... la de mà esquerra és pública tot i que està separada en dues zones, la de tumbones i parasols de lloguer i la de “tot tu portes tu de casa”. Aquesta darrera opció és la nostra. I les vistes i l’aigua estan igual de bones que en les dues opcions anteriors. Hem estat una estoneta molt agradable.

Un cop refrescats, darrera la platja privada (que val a dir, estava completament buida...) surt com un camí de ronda des d’on contemplar la vista de l’illa del costat oposat o be per arribar-te a un altre platja ‘privada’ d’un altre hotel luxós. Abans d’iniciar el camí hi ha un parc infantil que ha sigut motiu de pausa.

Tot i que des de algun carrer elevat del poble es pot veure la típica estampa de la icònica illa, no és exactament la de les postals, així que mirem muntanya amunt i veiem dalt de tot una ermita que treu el nas. Revisem el maps.me i la localitzem, així que ens enfilem turó amunt fins a trobar-la i ara si, podem fer la típica fotografia que surt a tot arreu.

D’aquí seguim carretera de la costa direcció nord fins a Budva. Aquí, al contrari d’abans d’ahir amb Ulcinj, ha sigut entrar i ja ens ha agradat, tant la part moderna més endreçada urbanísticament i amb més bon gust com encara més la part antiga, que a la Montse li ha recordat moltíssim a Dubrovnik de quan va anar-hi a l’agost del 2008, però sense la gentada habitual i més petit. Hem pogut aparcar molt aprop del casc antic (1,5 €/ hora).

El primer que hem fet és anar a dinar, Budva és molt turístic i l’oferta és variada i els preus no son econòmics. No tenim la panxa per masses invents i anem a un restaurant italià que descobrim en un dels múltiples carrerons. Tot està molt cuidat. Mentre dinem cauen quatre gotes però això no impedeix que puguem seguir fent res.

Després de dinar recorrem els blancs i cuidats carrerons de marbre del casc antic de Budva, la ciutadella, les muralles i diferents esglésies i placetes que anem trobant pel camí. També ens acostem a veure l’escultura d’una ballarina nua que és un dels emblemes de Budva més fotografiats.

Des de la ballarina surt un camí penjat entre les roques i el mar que en uns 300 m caminant et porta a la platja de Mogren (diuen que està en el top 10 de les millors platges de Montenegro). La platja està dividida en dos, separada per un penya-segat que entra al mar, però que hi ha un camí per passar-hi (si fa bona mar). Aquestes roques ens recorden lleugerament als pancakes de Nova Zelanda. Les platges no son de sorra fina sinó grollera com a la costa brava i és d’agrair tot i que faci mal als peus. Sigui com sigui hem plantat tovalloles i ens hi hem banyat. Tot i que el cel a estones ennuvolat i que la sorra estava bruta de deixalles (tònica general de Bòsnia i Montenegro, tot plegat una mica brut) s’hi estava de cine. Val a dir que la orientació d’aquesta platja fa que sigui millor anar-hi als matins, per la tarda de seguida està en ombra. 

Deixem Budva molt contents, ens ha agradat tot i ho recomanem.

Marxem cap a la zona de Kotor on tenim l'allotjament per als propers dos dies, aquest cop també una oferta de temporada baixa amb piscina mirant cap als fiords. Avui està núvols i no veurem la posta de sol, potser demà !