Mallorca, Can Trobat !!!

Som a dimecres 30 d'abril de 2008 i marxem a Mallorca a passar es pont de primer de maig amb la Núria i en Xavier qui té casa allà i on ens hi estarem.

Marxar de la feina d'hora no ha estat fàcil i el trànsit a Barcelona és dens però finalment arribem al Prat a temps. En Xavier estava dels nervis !!! :D. Marxa l'avió prou puntual i no ens en adonem que ja aterrem a Palma. Allà ens reben en Moncho que és qui ens deixa la casa, i en Pedro, l'alcalde de Caimari, poblet on dormirem i passarem els dies.

El pis és molt acollidor, deixem les bosses i anem a sopar en un restaurant molt bonic (Ca Na Toneta www.canatoneta.com) i on la cuina i el servei és excel·lent. Molt recomanable !!!!
(Ca Na Toneta és un restaurant petit i encantador situat al centre de Caimari, regentat per les germanes, Maria i Teresa. La carta selecta que ofereixen canvia amb freqüència segons els productes estacionals que es cultiven ecològicament a l'hort propi de la família).

Dormim i ens aixequem descobrint el que ahir per la nit ja varem intuir, Caimari és un poble amb encant, petit, rural i recollit al peu de la muntanya de la Serra de Tramuntana, molt a prop de Lluc.

Després d'esmorzar agafem el cotxe direcció a la Badia de Pollença. Fem una excursió matinal a peu cap a la penya des migdia des de l'ermita de la Victòria. El camí primer és una pista ample, és el mateix que puja a Sa Talaia d'Alcudia; però una mica més endavant hi ha un trencall a ma esquerra cap a la punta des migdia, on comença un caminet molt estret. Tot i que està ben indicat, sort dels plànols i la guia d'excursions que ens ha deixat en Paco !!!. Un cop al capdamunt de la penya, un Canó flanqueja una vista extraordinària !!! Gràcies al "guia local" que ens acompanyava, que amb el plànols en ma, la gorra pel desert i l'habilitat grimpadora entre les roques ens ha facilitat "fer cim" :D

Abans de fer l'excursió havíem parat en un forn d'Inca a comprar productes locals per dinar: coca de trempó, empanades i estrelletes, així que després de la caminada prenem el cotxe fins Alcúdia, exactament fins a Can Escanellas. Una casa arran de mar, un luxe sense preu. Dinem i fem el primer bany de la temporada, just davant mateix de sa casa, amb l'atenta mirada del "tiburón". Tot i ser primer de maig l'aigua no esta molt freda, i allà ens teniu! Aquest raconet és molt bonic i curiós, enlloc de platja de sorra hi ha algues, concretament posidònia oceànica (protegida mediambientalment). Las sorra blanca i la posidònia de dins l'aigua fan un meravellós contrast de clapes de colors.

Més tard anem fins al port de Pollença a fer un gelat i d'allà a la cala de Formentor a fer un cafetó. D'aqui ens arribem per una carretereta fins es far del cap de Formentor. Vistes de penya-segats i cales amb aigües cristal·lines fan un passeig amb cotxe molt agradable, llàstima que hi ha molt "guiri" i per tant molts cotxes i bicicletes per la carretera. Ja de tornada, parem arran de carretera per què en Marc s'enfili per sobre un túnel, on un caminet exposat ofereix vistes extraordinàries. D'allà marxem cap a la talaia Aubercuitx on com en una via ferrada tant per dins la torre com per fora es puja fins a contemplar des de dalt de la Talaia tota la badia i es Cap de Formentor. Ja de tornada a Caimari fem un pa amb oli al bar "els arcs" per sopar. Un dia molt complert !!!.

Tornant cap al sud. Sibiu.

Veient que les carreteres principals que porten a Sibiu creuen moltes ciutats i son molt transitades, decidim arriscar-nos i fer aquest tram per carreteres secundaries. Pel cami, aprofitarem per anar visitant alguna fortificacio saxona de la regio.

Avui s'ha estrenat com a conductor en Xavier i ha quedat baldat, tot i que ha disfrutat molt la conduccio sobre la neu.

Hem fet la Romania profunda, veient molts carros, gent i situacions ben peculiars. Avui ens hem entaulat per dinar i aviat ho farem de nou per sopar a Sibiu.

Pel cami una de les fortificacions que hem visitat es la de Biertan, patrimoni de la humanitat, la qual amb la posta del sol han fet una bonica postal de la tarda. En Xavi ha dibuixat els bastions enlloc de fer fotografies (ell sempre amb la llibreta i els estris de dibuix).

Un dels bastions de la fortalesa, a nivell anecdotic, servia per a que les parelles que havien deicidit separar-se s'hi tanquessin durant 15 dies amb un unic llit i nomes un joc de plats i coberts per a que els ajudes a replantejar-se la seva situacio. Rollo Gran Hermano, es que tot ja esta inventat eh !!!! :D

A Sibiu estem en un hotel estil Lluis XV, en ple centre historic de la capital de la cultura 2007. Es molt bonic pero dema de dia sera quan ho veurem tot molt millor.

A la tele hem vist que Bucarest esta colapsat per la nevada d'avui, tot i que nosaltres hem tingut un sol espatarrant. Esperem s'arregli tot per dema ja que hi anem per fer la nostra darrera nit a Romania, i dissabte per la tarda ja tornem. A l'aeroport no surten avions aixi que dema esperem ho regularitzin tot i no tinguem cap retard per tornar amb els Reis.

Carretera i manta cap a Maramures

Hem decidit anar a Maramures tot i que l'hotel esta a Transilvania pero no volem marxar de Romania sense veure les esglesies de fusta i el cementiri alegre.

La carretera a Maramures passa per un port de muntanya amb paisatges bucolics i blancs que fan de la tirada un acompanyament fantastic. Continuem sota zero com sempre, pero ja mes habituats.

La regio de Maramures no te apenes neu. Dinem de nou un picnic, doncs el dia 2 de gener tambe es festa a Romania, a mes a mes nosaltres tampoc no tenim gaire temps.

Arribem a Sapanta que ens queda poc mes d'una hora de llum natural per veure l'esglesia de fusta mes alta d'Europa (75m), aixi com el cementiri alegre, on les creus de les tombes estan pintades i tenen un escrit aixi com un dibuix explicant la vida del difunt o els motius de la mort. N'hi ha de ben curiosos, com a tot arreu!

Intentem visitar alguna esglesia de fusta mes pero el mal estat de la carretera i la deficient rotulacio ens impedeixen fer-ho. Pero per contra atravessem pobles i podem observar la vida rural de molt aprop.

Carretera i mapa fins a Piatra Fantanele on dormim al Castel Dracula Hotel. On segons la guia, l'autor del llibre de Dracula, Bram Stoker, es va inspirar per relatar la novela.

El mobiliari i la iluminacio vermella intenten ambientar una mica i fer l'hotel mes tematic.
Sopem al mateix hotel i anem a dormir d'hora. Estem baldats, masses kilometres per un sol dia.

Esglesies pintades de Bucovina

Ens llevem una mica mes tard de l'habitual i esta nevant uns flocs de neu preciosos. Tot esmorzant agafem formatgets i pates per fer un picnic per dinar. Avui dia 1 es festiu a Romania.

El cotxe i les carreteres estan ben blanques i hi ha un silenci i una quietut especials.

Avui anem a veure les esglesies pintades de la regio de Bucovina, estan dins una fortificacio i pintades per dins i per fora. Les esglesies destaquen per tenir un rafecs amb molta volada per protegir les pintures exteriors. En veurem quatre tot i que cada poble en te alguna pero les quatre que visitem son Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

La primera esglesia que visitem es Sucevita. Estan fent misa i se sent la gent cantar. Les pintures son espectaculars, ens impressiona molt a tots. Sortint, fem una petita excursio pujant un turo del davant per veure la meravella des d'un altre angle. Com no, ens acompanya el trineu de'n Xavi per fer la baixada mes amena, rapida i divertida.

De Sucevita creuem un port de muntanya i anem a Moldovita. Tambe es molt bonica i tambe estan fent misa.

De Moldovita marxem cap a Voronet, pel cami els carros de cavall no van amb rodes sino que son trineus grans tirats per bous o cavalls i avui al ser festiu porten un plumero vermell a l'orella.

A Voronet, fora hi ha un mercat de souvenirs. El costat nord estava gairebe tot desgastat pero l'oest tenia un retaula precios del judici final. Finalment visitem Humorolui, el qual a part de l'esglesia te una torre al costat on per pujar fins dalt de tot cal ser agil i prim ja que les escales son molt dretes i estretes.

Anem fent carreteres locals, totes molt boniques i ben blanques, de retorn a Radauti on tornem a fer nit. Sopem a un restaurant que ens han recomanat i sortim ben plens haven menjat molt be. Abans d'anar a dormir fem una passejada pel poble per pair una mica i preparem la ruta de l'endema.

Cap d'any x 3

Aixo de Romania no és com al Japó, és a dir que d' internet no en trobem gaire sovint.

Sortint de Targu Mures vem anar a Praid a visitar unes mines de sal. A l'entrada de la mina estavem a -13 graus. Vem agafar un bus que baixava cap dins la mina uns 150m sota terra i d'alla a peu per unes escales de fusta s'anava baixant fins mes avall arribant a unes grans cavernes de molta alcada i amplada. Hi havia molt turisme del pais ja que a la mina se li atribueixen propietats curatives i es que alla baix, ni fa tant fred ni hi neva tant, tot i que l'aire que es respira te una fortor de sal important.

Des de Praid vem anar fent per unes carreteres espectaculars fins al llac Roso, tot el paisatge nevat amb uns boscos impressionants. Arribats al llac, aquest estava molt nevat i glacat, a sobre la gent hi patinava, hi passejava, hi jugava a futbol...vaja, com si d'un prat de gespa es tractes.

Com que teniem gana, vem tastar un tradicional brioix ensucradissim i calent (fet al moment) que te forma de cilindre. Molt bo pero molt empalagos.

Sortint del llac Roso i seguint la carretera cap a Bicaz vem passar per unes gorges de mes de 300m d'alcada. Tambe molt impressionants que juntament amb el paisatge blanc feien un marc incomparable.

Des de Bicaz vem fer una bona tirada de carretera direccio al nord fins a Radauti, on vem passar la nit de fi d'any. Durant tot el trajecte, les carreteres sense iluminacio i amb una boira espesa, tenien tot sovint la sorpresa de grups de gent disfressada caminant de poble a poble tocant timbals i d'altres instruments i bevent per fer passar el fred. Per en Marc conduir va ser com jugar a l'ordinador, calia estar molt concentrat i atent per anar sortejant-los.

Arribats a Radauti, molt cansats ens vem trobar que tot estava tancat pero nosaltres previsors vem comprar menjar per fer la nostra festa particular.
A l'hotel, erem els unics hostes i ens van deixar molt amablement tot el restaurant per nosaltres aixi que vem tenir una taula molt ben parada per fer els honors als pates, formatges i demes aixi com a les delicies de xocolata de Vic que la Nuria portava amagades a la maleta fins aleshores. El raim i el cava no va faltar a la llista de la compra!

Com que estavem molt cansats, vem decidir fer aviat les campanades, quan ens va venir be. Eren les 22:50 (hora de Romania, una hora mes que Bcn). En Xavi amb la cullera va anar tocant les campanades (quarts inclosos). I...bon any nou 2008!!!

Ens vem anar animant, i no precisament pel cava que era dolent amb ganes, i vam decidir anar a la plaça del poble a celebrar el nou any amb tota la gent local. La plaça estava plena de gom a gom, hi havia un concert i la petaca de'n Xavi ajudava a passar el fred. A pocs segons de les 12 un conte enrera a crits per tothom va ser l'entrada d'any a Romania, acompanyada d'un castell de focs molt bonic i proper. Els focs no pujaven tant amunt com a Barcelona i estaven molt aprop, espectacular!
Tornant a l'hotel i havia festa al hall i ens hi vem afegir de manera que se'ns van fer la una de la matinada, es a dir, les 24 a casa nostra i vam fer el 3er Cap d'Any! aqui la Nuria va tornar a treure una segona remesa de xocolata bonissima! BON ANY NOU 2008.

Carreteres blanques

Despres del consistent esmorzar de l'hotel hem sortit al carrer i ens hem quedat tiesos. -15 graus negatius de fred i gel. Tot i aixi, hem volgut tornar a passejar per Brasov de dia.

A mes a mes dels carrers hem volgut pujar fins la torre blanca i la torre negre que estan a la muntanya, prop del poble pero en una posicio elevada des de la qual les vistes mereixen l'esforc de la pujada. Per baixar hi havia una escala gelada on calia anar en compte si no es volia baixar d'una sola vegada.

Acabada la gelida passejada hem agafat el cotxe i carretera cap al castell de Bran. Hem volgut passar per Poiana Brasov, que ve a ser la Molina d'aqui. Estava a tope de gent, i es que es diumenge i hi ha molta neu. La veritat es que lo d'esquiar divendres a Sinaia sense gent, va ser un luxe.

Arribats al castell de Bran, passades les paradetes de draculandia hem comencat la pujada al castell. Aquest te forca encant pero es una llastima la quantitat de turistes que el visiten i no es disfruta tant com si fas la visita sol o amb un grup reduit. Tot i aixi, era una visita indispensable.

Direccio cap a Sighisoara hem decidit anar a veure una esglesia fortificada patrimoni de la humanitat per la Unesco, a Viscri (perque Prejmer estava tancada al ser diumenge...ooohhh).

Per arribar-hi la Lonely explicava d'una mala carretera plena de bonys i sotracs. En el mapa de carreteres esta pintada de color blanc, el pitjor rang del ranking, la mes regional i tirada de tot el pais.

I blanca era, tant blanca i tant nevada que s'havien tapat de neu tots els forats i hem pogut disfrutar dels neumatics de contacte de l'A4, fantastic. Pel cami, hem disfrutat de la Romania autentica, sobretot perque hem allargat la ruta una mica per error pero hem passat per llocs on no haguessim passat ni vist mai. D'anada des d'un costat i de la tornada des de l'altra banda, diferent de la d'abans. Es lo que tiene.

Viscri es....sense paraules, digne de veure i visitar-se. El poblet es molt petit, totes les cases estan al llarg d'un sol carrer enmig del qual els nens del poble juguen amb els trineus.

"....de cop i volta el sol es va tapar i va comencar a nevar estrepitosament pero en Marc no es volia quedar sense tocar aquella esglesia, motiu pel qual ell havia vingut fins aqui, de manera que en Xavier l'acompanya a vorejar la tanca del recinte quan de sobte, trobaren un forat sota la tanca, i decidiren entrar-hi. De fons es van comencar a sentir els gossos salvatges bordar cada vegada mes aprop pero malgrat la foscor, el fred i els udols de les besties afamades decidiren tirar endavant perque res no els pararia....." XTE.

Hem tornat a agafar el cotxe fins a Sighisoara, on va neixer en Vlad Tepes (font d'inspiració de Dracula). Hi ha tota una ciutadella medieval dins les muralles i bastions molt bonica. Hi ha una llarga escala coberta de fusta que porta a una esglesia i un cementiri al capdamunt del recinte.

Baixant, un cafe i una estona davant d'aquest ordinador per explicar aquest dos dies. Fins la propera!, potser l'any vinent.... Una freda abracada!

De sol a sol i sobre la neu

Ahir, ens vem llevar a Sinaia i a peu des de l'hotel vem pujar al castell de Peles o de les punxes. Esta enmig d'un bosc d'avets i amb les punxes de les torres esta ben integrat.

Els interiors son impressionants, molta talla de fusta, varis ornaments i armes amb pedres precioses, etc... totes les sales es visiten amb uns peucs als peus sobre el calcat del carrer.

Marxem cap a Busteni, on agafem un clon del teleferic del James Bond pero aquest molt mes alt, llarg i espectacular. Puja entremig de les roques conglomerades mes altes d'Europa, com la cistella de Montserrat pero a lo bestia. Segons en Xavier, i els seus calculs aproximats ens moviem a una velocitat de cruer mitja d'uns 33,29 km/hra.

Al capdamunt, impressiona el plateau de neu que hi ha. Cal parar atencio dels ossos i de no patinar pel gel entremig de la neu.

Vem caminar fins les roques erosionades en forma de bolets i des d'alla ens vem animar fins una altra i d'alla la Nuria ens va ENREDAR a fer un cafe en un refugi que es veia a la llunyania. Quan vem arribar, ni cafe ni refugi pero va estar molt be la passejada.

Baixant en Xavier es va comprar un trineu, d'aquests que es una pala de plastic i de seguida els matxotes el van provar davant de l'aparcament, tot desviant-se de la trajectoria prevista.

Ens dirigim cap a Rasnov, poble fantasma sense ningu al carrer. Normal d'un cap de setmana a -10 graus i amb boira. Vem comprar pa bimbo i un formatge bonissim i ens vem fer uns entrepans per menjar de cami a la fortificacio. De la boira, no veiem ni el cami ni la fortalesa.

A dins del fuerte hi havia un poble-museu abandonat on ara nomes queda museu, quatre botigues i una cafeteria acollidora on pendre algo calent. La vista des d'alla dalt era espectacular, llastima de la boira.

Baixem a les fosques pel caminito de Belen i carretera i manta cap a Brasov, conduint entre extensions nevades en busca de l'hotel Capitol, davant del parc i l'Ajuntament.

Fem un passeig nocturn per la ciutat amb un vi calent a la ma per suportar la temperatura. Busquem el restaurant Bistro de l'Arte per sopar, on tot es molt bo, llastima que triguin tant a servir. D'aqui, directes al llit a descansar.

Esqui als Carpats - Sinaia

Ahir vam arribar a Bucarest, amb una hora de retard. Excepte la pista d' aterratge, tot estava nevat. Vem recollir les maletes i a la sortida ens espera el sr. del cotxe de lloguer. Agafem el cotxe i carretera i manta cap a Sinaia. Ens vem sorprendre del bon estat de la carretera pero de fet, es una de les mes importants i sort d' aixo perque la boira ens va acompanyar tot el viatge.
Una vegada a Sinaia vem buscar l hotel, al mateix recinte del palau Peles. Molt xulo i acollidor.
Tot seguit, a sopar (tomaquets d hivern, sopes, etc....) i a dormir al comode llit.

Aquest mati hem esmorzat com a reis al restaurant de l' hotel i hem pujat amb cotxe cap a l estacio d'esqui. Aixo quan hem aconseguit arrencar el super audiA4. Hem empes el cotxe tambe hem cridat al sr. de recepcio qui, a la primera l'ha arrencat. No se si ha estat una inocentada o que pero ens hem quedat ben fomuts.

On hem deixat el cotxe hem agafat un teleferic fins la cota 1400, alla hem llogat el material i hem seguit pujant amb un altre teleferic. Aquest era molt antic, el tipic de les pelis del James Bond, pero les velles. Ens ha portat fins la cota 2000 i deixat aquest ja hem anat agafant telecadires.... cap a tastar la neu romanesa.

El dia ha estat esplendid, un cel blau sense cap nuvol i un sol precios i absolutament res de vent.

Vaja, una jornada a repetir!

En Marc i la Nuria han demostrat tenir un nivell molt superior al de'n Xavier i la Montse els quals han fet un equipo rojo, no com els primers que han fet un equipo negre i fins hi tot han baixat gairebe fins al cotxe amb esquis!!

Aquesta nit pero, el Trombocid anira a raig fet i no pas per la Montse! =;-)

Aqui no pagues un forfait per tot el dia sino que compres "punts" amb una targeta magnetica.


Per cada pujada et desconten 2 punts i no 1 com pensavem i creiem logic. Aixi que la sorpresa ha estat al viatge num. 6 on el saldo estava esgotat quan pensavem que tot just estavem a la meitat del disfrute.

Hem tingut que renovar el saldo!, sort que es baratet.

Tot i el solet la temperatura era forca baixa, sobretot quan ha marxat aquest i ens hem quedat a -8,5 graus.

Una reconfortant dutxa a l'hotel ens ha deixat nous! i disposats a passejar una estona per Sinaia sota les llums de Nadal dels carrers.

Lo de trobar internet ha estat una gimcama final del dia ja que portem una bona estona anant amunt i avall del carrer principal preguntant.

Ara ens dirigim a sopar molt i molt be, segons recomana la llibreta de la Fina, filet al pebre verd, xampinyons, pure de patata i gelat! ummmm

apa, bona nit a tothom!!

Diari del viatger d'hivern

Aquest hivern ens hem animat a sortir de nou (ens ho mereixem !!!) però aquest cop toca passar fred de debó.

Anem a Romania, al país de'n Vlad Tepes o Vlad el Empalador (foto) o més conegut com a Dràcula (Dimoni). Doncs si, ens passejarem al llarg dels Càrpats (Transilvania, Moldavia, Valàquia, Maramures) visitant l'apasionant país on aquest personatge va "empalar" amb llargues estaques als seus enemics, sobretot els turcs.

En aquest viatge no anem sols, ens acompanyen la Núria i en Xavier.

Demà al migdia sortim de Barcelona i volem directe cap a Bucarest, la capital, on lloguem un cotxe i iniciem el viatge. A veure si l'abundant neu prevista a la zona ens permet visitar tot el que tenim preparat.

Ara ens estem fent la bossa ben plena de roba d'abric, les bateries de la càmera s'estan carregant per immortalitzar imatges que esperem anar penjant a: http://picasaweb.google.com/mcanals.fotos.

Esperem ens aneu seguint en ruta i el disfruteu tant com el Japó d'aquest estiu; sempre i quan Romania estigui una mica preparada en quan a internet, etc....

Ous negres

Ahir vem anar a Hakone. Vem agafar una altra companyia de trens, la Odakyu, i la veritat es que la JR es molt millor. Per sort, nomes una part de tota l excursio es tren, la resta: funicular, teleferic, trekking, tren de juguet, vaixell pirata, bus i....crec que ja esta.

A mesura que ens acostavem, vem veure que el temps estava tapat. El mont Fuji segurament no es deixaria veure.
I aixi va ser. Vem arribar a Hakone, vem canviar el tren normal per un altre de tipus suis el qual anava guanyant alcada fent Z al llarg de la pujada. Ziga-zaga.

Al final d aquest vem agafar un funicular, que ens va portar al peu del teleferic (cabines tipus ou). Aquestes estaven suspeses per dos cables paral.lels. Quan vam estar passant per la zona mes alta, ho vam entendre. El vent bufava molt fort i tot i estar ben agafada, la cabina s anava balancejant d un costat a l altre.

Vem baixar a dalt i vem caminar una estona fins a una zona de fumaroles i petites piscines d aigua on aquesta bullia i feia una pudor forta de sofre.

Es veia com part de la vall estava explotada pels onsen (banys termals) de la regio, els quals canalitzaven l aigua que extreien des d alla dalt.

Aqui vem comprar els tipics ous bullits en aquestes piscines, son de color negre i diu que si en menges 1 viuras 7 anys mes i si en menges 2 en viuras 14. Ens en vem menjar 2!

En Marc va marxar una estona a caminar entre fumaroles on el paisatge encara era mes tetric i molt similar a un bosc quan s ha cremat.

Vem baixar cap a l altra vall fins a un llac on ens esperava un vaixell per creuar-lo. En principi era des d aquesta zona on es tenen les vistes mes boniques del mont Fuji pero el temps estava molt tapat i no es va deixar veure en cap moment.

Baixant del vaixell, agafavem un bus, que ens tornava a l estacio de Hakone per agafar el tren cap a Tokyo. Pero previament, vem anar a un onsen a banyar-nos i relaxar-nos de la jornada.
Els onsen no son unisex, els homes i les dones en cap moment es veuen. Hi havia piscines a l interior i a l exterior, on era agradable estar-hi.

De tornada cap a Tokyo, el temps es va anar arreglant lleugerament i es va deixar veure, tot i que a la llunyania, la silueta del simbol nacional del Japo, el Mont Fuji !!!

Sopem a Tokyo i despres a dormir, la darrera nit al Japo. Avui acabarem de visitar racons d aquesta inmensa ciutat i a mitja tarda ja farem cami cap a l aeroport per comencar la tornada.

Gracies a tots els que ens heu anat seguint, esperem que hagiu disfrutat, nosaltres ho hem fet molt. Una abracada

marc i montse

pd. podeu seguir fent comentaris perque els anirem llegint i ens fa molta il.lusio!.