Abel Tasman i musclos verds!

Nou dia de sort, toca caminar i fa sol. En principi només fins la tarda però finalment ha sigut fins al vespre, gairebé fins ara que estem escrivint ja dins de l’autocaravana que no ha començat a ploure, ja som a Picton a punt per agafar el ferry cap a l’illa del nord demà.

Comencem pel dia d’avui, que hem visitat el Parc Nacional d’Abel Tasman. Hem dormit a Motureka i hem anat fins a Kaiteriteri per agafar un Taxi Aquàtic que més aviat és un Bus Aquàtic perquè para en unes platges concretes a unes hores determinades.

Amb la barca hem fet gairebé tota la longitut del parc, sortint de Kaiteriteri fins a Totaranui i al tornar hem baixat a Bark Bay perquè hem fet un tram de l’Abel Tasman Coast track a peu. Uns 8 km entre Bark Bay i Torrent Bay per el interior i sense allunyar-nos gaire de la platja. Ve a ser un camí de ronda com el de la costa Brava però totalment verge sense edificacions, envoltat d’una densa vegetació predominant, com no podia ser d’altra manera, les falgueres gegants, símbol del país. Hem creuat de nou un pont penjat com el d’ahir però molt més curt, així com d’altres de fusta. Al llarg de tot el camí hi ha una pau, tranquil·litat i silenci només trencat pels ocells i el soroll del mar.

El camí va serpentejant la costa per un camí d’un suau desnivell. Arribats a Torrent Bay, ens ha sorprès lo canviada que estava la platja respecte al matí quan hem passat amb la barca. I es que la zona de l’Abel Tasman pateix un canvi de marea molt acusat de fins 6m entre la baixa mar i la plena mar. De tal manera que el que abans podia ser un illot davant la costa, ara és tot terra ferma, molt humida però assequible caminant.

La barca ens ha recollit tant a prop com li ha estat possible però ha calgut posar-se uns sacs tipus pantaló, molt divertits, per arribar-hi. Un bon invent 100% impermeable!.

Arribats a Kaiteriteri, carretera cap a Picton amb parada obligada a Havelock, capital mundial del musclo verd. I com no, ens hi hem quedat a sopar a la muscleria més famosa del poble, “The mussel pot”. Son boníssims i enormes, i de color verd per fora i més clar de dins, més aviat tirant a blanc que no al taronja al que estem acostumats. Son molt carnosos i gustosos. Els fan de dues maneres, al vapor i a la brasa, i amb diferents condiments en qualsevol cas. Així que n’hem fet una de cada i us les recomanem de qualsevol manera. Excel·lents!. Ho hem acompanyat amb una copa de souvignon blanc de la regió. I es que ens trobem en la principal zona vinícola del país.

De nou carretera, aquesta vegada ben sinuosa i revirada fins a Picton, amb vistes boniques als fiords tot i el cel gris i plujós que ens acompanyava en aquest tram final.

Des d’aquí Picton, demà prenem el ferry cap a Wellington, la capital de Nova Zelanda, que no és Auckland. Ja a l’illa del nord la qual esperem ens agradi també molt tot i que l’illa del sud ha posat el llistó molt alt i en guardarem molts bon records.