Les Huka Falls, son uns salts d’aigua de molt caudal, força impressionant, i color més aviat blau turquesa que passen per un tram de congost des d’on en surten diverses caminades. Nosaltres tant sols hem reseguit a peu el tram del congost, teníem pressa per ser a les 10:
En la mateixa zona de Wai-O-Tapu, que vol dir “aigua sagrada”, es visita una zona coberta per cràters ensorrats, piscines d’aigua i fang fred o bullint i fumaroles de vapor.
En tot el recorregut, d’uns 120 minuts, es passen per 25 punts singulars, força a prop entre ells i ben diferents. Es veuen molts cràters, de fins a 20m de diàmetre i 12m de profunditat, els quals tenen manantials d’aigua bullint, així com dipòsits de sofre formats pels vapor que desprenen. L’àrea és singular per la gran quantitat de colors que s’hi observen segons els elements químics que hi predominen:
Groc ...................... Antimoni
Vermell/Marró ......... Sílice
Taronja ................ Sofre
Negre ................... Arsènic
Blanc .................... Manganès
Morat .................. Òxid de ferro
Verd .................... Sofre i carbó
Ep, atenció, no estan endreçats, és un joc! A veure si trobeu la relació correcte entre el color i l’element químic. Premio seguro, siempre toca sino un pito una pelota!. Vinga va, adjunteu un comentari en aquest capítol del blog i mostreu els vostres rovellats coneixements de química!.
Sortim rebentats, sobre tot
L’accés a l’Orakei Korako és per aigua, cal prendre una barca en un costat de la riba i creuar, a mesura que et desplaces a través del protegit llac Ohakuri la terrassa de sílice sembla augmentar de mida, aquí comença la ruta, a la terrassa més gran de N.Z. amb gruixos entre 20mm i 20m!. Es ressegueix aquesta terrassa per diferents tallats i salts d’aigua, destacant una gran piscina de color blau i
Tot plegat envoltat d’un bosc de falgueres gegants de les quals algunes el revers de la fulla és platejada, i aquestes, les platejades, son l’emblema de Nova Zelanda. Fins hi tot els All Blacks de rugbi, porten aquest símbol al seu equipament, per no dir la de souvenirs amb la fulla de falguera que hi ha!
Marxem direcció Rotorua, on es concentren les zones geotermals més turístiques, que no visitem. Al voltant de Rotorua és molt bonic, ple de llacs, muntanyetes verdes i coses a fer, ideal per passar-hi uns dies però com que no en tenim seguim direcció nord fins a Waihi Beach, a mig de camí de la regió de Coromandel.
Ja que la jornada ha anat sobre aigüetes calentes, hem tingut la grata sorpresa d’arribar a temps de fer un bany al spa del camping a 40 graus! Ideal per al descans del guerrero!
3 comentaris:
hola
Ja he lograt deixar el comentari!!!!
Les fotos us queden precioses i no m'extranya que la Montse acabi rebentada, aneu a tota pastilla!!!. Be això ja se us està acabant.
Una abraçada
Josefina
Jolines....cunyats...El joc és molt difícil...
Publica un comentari a l'entrada