Hercegovina del Sud

 A 2/4 de nou hem deixat l’allotjament i abans d’agafar la carretera hem pujat dalt d’un turó sobre Trebinje per visitar el monestir ortodoxe de Gracanica. Ahir per la tarda quan passejàvem vora el riu el veiem però se‘ns va fer de nit, doncs a les 20h ja és ben fosc.

La visita és ràpida, gratuïta, i val la pena anar-hi tant per l’exterior del propi edifici i les pintures interiors com també per les esplèndides vistes.

Ja carretera i mapa en mà, ens arribem a les coves de Vjetrenica, hi arribem just a les 10 en punt. Les visites son guiades i comencen a les hores en punt (nens gratuït i adults 15 KM). A l’interior de la cova s’hi accedeix amb casc (pels nens o alçades inferiors a 150 cm no cal) i és molt recomanable portar roba d’abric, fins hi tot a l’estiu. La temperatura dins la cova és de 11,4 graus i bufa un vent constant de 15 m/s. El guia ens explica que la traducció del nom ‘Vjetrenica’ significa Coves del Vent, i és que francament hi ha una important corrent d’aire. Només cal veure els cabells i la cara de la Queralt per fer-vos-en una idea.

Hem enganxat un grup reduït i la visita ha estat àgil i amena. L’anglès del guia era entenedor i hem tingut la sort de veure una salamandra blanca (despigmentada) en un dels tolls d’aigua al fons de la cova. La visita ha durat uns 40 minuts.

Des d’aquí anem fins a Stolac, per nosaltres no té res que valgui gaire la pena, és prescindible, així que marxem cap a la necròpolis de Radimlja, on hi ha 122 làpides medievals “stećci” gravades amb escultures al s. XIII i declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’entrada costa 4 KM adults i nens gratuït. Estem a 35 graus, qui pogués tornar a la cova !!! La visita és rapideta a no ser que acabis jugant a fet i amagar entre les tombes i s’allargui una mica.

Comencem a tenir gana, i la calor és intensa ! Ens arribem al poble de Pocitelj, però abans de visitar-lo anem directes a un restaurant just a l’entrada de la muralla. Abans de res, demanem les begudes. En Marc prova la cervesa autòctona, diu que n’ha provat de molt millors..., per menjar demanem un parell de Cevapis, un dels plats típics d’aquí que consisteix bàsicament amb pa de pita i salsitxes amb acompanyament. Ens el serveixen amb una salseta casolana de pebrot vermell molt bona!. La calor és gairebé asfixiant i de sobte, s’ennuvola i comença a ploure, poca estona però ha estat un regal del cel. Els carrers per visitar Pocitelj son ben costeruts i amb aquella calorada només de pensar-hi se’ns feia una muntanya, mai tant ben dit !.

La característica principal del poble és la seva atmosfera otomana amb reminiscències arquitectòniques islàmiques del segle XVI, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 2011. El poble va patir molts bombardejos durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia i ha estat restaurat recuperant la bellesa original.

Només començar a caminar carrer amunt, paradetes de souvenirs, fruita fresca, paperines de fruits secs i begudes ben fresques. Visitem la mesquita i seguim remuntant carrerons empedrats fins les runes de la torre de vigilància octogonal situada, com no pot ser d’altra manera, dalt de la muntanya des d’on es contempla el poble i tota la vall vorejada pel riu Neretva. Continuem per diferents carrerons empedrats i ens trobem una font d’aigua fresca! Oh, un autèntic regal, de nou la calor apreta fort. Més endavant ens topem amb la única venedora ambulant a aquestes cotes altes del poble ja poc turístiques i li comprem una ampolla de suc de magrana casolà ben fresquet. Parlem una mica amb la senyora i seguim els pocs metres que ens falten fins arribar a les muralles del castell, des d’on tenim una altra bonica panoràmica del poble amb les teulades de lloses de pedra i la torre de vigilància al costat oposat.

Tirem avall cap al cotxe. Posem l’aire condicionat. Estem ben acalorats però la visita la considerem obligada. Pocitelcj és molt bonic!

Seguint el nostre dia de contrast tèrmic, ara busquem de nou la fresca dirigint-nos cap a Kravica on hi passarem la tarda en remull.

Els salts d’aigua de Kravica és un lloc típic dels habitants de la zona per banyar-se, passar el dia,... amb 25 m d’alçada i al llarg de 100 m es tracta dels salts més impressionants i alts de tota Herzegovina on al seu peu, es forma una piscina natural ideal per refrescar-se. Cal pagar entrada (10 KM per persona, nens gratuït). Si es vol hi ha un trenet que baixa fins al peu de les cascades però tant sols son 5 minuts a peu i poca gent l’agafa.

Hi ha força gent sense ser cap aglomeració, l’espai és prou gran perquè hi càpiga tothom.  Passem per sobre una passera de fusta, deixem les coses en una vora i ens posem de seguida a l’aigua. Per sort està freda però és suportable, teníem por que estigués gelada i no ens poguéssim ni remullar. La Queralt disfruta enfilant-se per les roques mentre anem recorrent els diferents salts d’aigua. Ens ho passem bé i ens refresca molt després de la calorada passada a Pocitelcj.

Recollim, i fem els 30 km que ens falten per arribar a Mostar, on tenim l’allotjament reservat. Hi arribem que ja és de nit, està força mal il·luminat i els carrers no tenen plaques amb el nom. Decidim aturar-nos en una benzinera i preguntar, doncs no tenim ganes de donar voltes, estem cansats, el dia ha estat intens. Allotjament localitzat, les claus a sota la catifa (un clàssic) i cap dins, a descansar ! Demà més !.