P.N. Durmitor

Deixem Pluzine i enfilem bruscament direcció Zabljak. El primer tram entre Pluzine i Trsa ens impressiona més que els 56 túnels d’ahir i és que avui per salvar l’important desnivell els túnels estan excavats a la roca fent el revol o “paella” tancat, tant que en el navegador es superposen les línies. Els túnels tenen les cunetes plenes de rocs que es desprenen i en Marc se li envà la vista analitzant quin serà el proper a caure doncs hi ha unes quantes esquerdes... El primer túnel de tots és el que s’emporta la palma, és un túnel amb cruïlla incorporada, son com dos túnels en un! Costa d’explicar, adjuntem foto.

La carretera arriba fins a Trsa i allà ens hem plantejat si era possible amb el cotxe creuar el parc nacional o bé calia seguir la carretera principal fins a Zabljak. Al plànol surt una ‘carretereta’ dibuixada, però en algun tram sembla que hagi de ser una pista de terra. Hem preguntat a un home, que evidentment no parla anglès, però l’únic que hem estès és “Asfalt, Asfalt !” així que ens hem aventurat i si, hem pogut comprovar que estava recentment pavimentada en la seva totalitat, fantàstic !

És molt estreta però val molt la pena. Això si que és una carretera paisatgística en tota regla. El paisatge ha anat canviant de frondosos boscos amb arbres espectacularment alts a costat i costat de carretera, a terreny obert de prats alpins amb dolines i vistes espectaculars. De tant en tant algunes casetes de fusta, una vaca perduda pasturant,... i verd, tot molt verd.

A mitja carretera, en un punt elevat ens ha aturat un guarda forestal que ha sortit de dins un cotxe i ens ha cobrat l’entrada al Parc Nacional. Hi ha la opció de 1 dia (3€/persona), 3 dies (6€/ persona) o 1 setmana (12€/ persona). Montenegro tot i no ser de la comunitat econòmica europea té l’euro com a moneda i els preus son més similars a casa nostra (almenys en aquesta zona). Des d’aquest punt ens hem acostat una mica a contemplar les espectaculars i vertiginoses vistes al Canó de Susice.

Continuem resseguint la carretera fins arribar a la cota superior de l’estació d’esquí de Durmitor, on dinem a la terrassa del restaurant Momcilov Grad, que en si és un mirador. Fa un dia de sol radiant, en teníem moltes ganes !

Ben tips, tirem avall i de seguida arribem a Zabljak on anem directes al llac negre, Crno jezero.  Està ple d’autocars i cotxes i hi ha una gentada que venen ganes de fer mitja volta, però aparquem i ens sumem a la peregrinació de turistes, aquí ja si, fins als peus del llac.

Tenim el sol de cara, una llàstima perquè no deixa veure les altes muntanyes que l’envolten, però el color verd i negre de l’aigua si que destaca en un entorn que ens sembla preciós. La Queralt ha trigat dos segons a treure’s les botes i els mitjons i posar els peus a l’aigua a jugar amb els ànecs que estaven molt tranquils fins la nostra arribada. Tot i els advertiments nostres ha passat l’inevitable, relliscada i caiguda a l’aigua. Ha sortit ben xopa i enfadada i nosaltres no podíem parar de riure... Durant una bona estona ha fet la passejada al voltant del llac amb calcetes i xiruques, molt sexy !

Els boscos del voltant son preciosos i veiem arribar diferents excursionistes dels múltiples senders que en surten.  També veiem que hi ha moltíssims bolets, molts.  Després de la passejada portem a la Queralt al parc de cordes que hem vist abans d’arribar al llac perquè se li passi l’enfadada de caure al llac. L’ha gaudit moltíssim i tenia dues tirolines finals, una dalt d’un trineu de fusta antic i l’altra una convencional.

D’aquí agafem un cafetó per emportar i ens anem a passejar de nou al llac, més fotografies i a jugar a llençar pedres al llac, un clàssic !.

Anem tornant cap al cotxe, ja és mitja tarda i tenim ganes d’arribar a l’allotjament, sortir a comprar sopar i descansar una mica. Demà més Durmitor !.