Jajce, una sorpresa inesperada

A les 9 del matí comencem la visita a peu ja des de l’allotjament de Jajce, situat molt pròxim del centre d’aquest petit poble emmurallat.

Aquest poble va ser de vital importància durant l’edat mitjana i l’època otomana i més endavant essent un enclavament rellevant durant la Segona Guerra Mundial, tot i així, la informació turística només destaca la cascada de Plivski, amb 20 metres de caiguda per confluir el riu Pliva amb el riu Vrbas i puntualment també de la seva fortalesa, però val a dir que hi ha molt mes. Nosaltres el que ens va fer decidir venir a fer la visita va ser també un campanar romànic, el qual ningú esmenta i trobem francament preciós i amb molta retirada als de la vall de Boí.

Comencem per visitar la principal atracció turística de Jajce, la cascada. Be aquesta és maca, però val a dir que n’hem vistes de millors. Tot i així des d’aquí, a l’exterior del casc antic, es pot contemplar una bona panoràmica completa del turó emmurallat que engloba el centre històric.

Ens arribem a informació turística però el mapa que faciliten no és gens entenedor, pel que improvisem pels carrerons ja que es pot visitar tot sense pèrdua. Sempre amunt !

Entrem de nou al recinte emmurallat i enfilem els carrerons empedrats que pugen cap a la fortalesa. De camí fem parada al campanar i l’església que està en runes. Just al costat una torre circular de la muralla i unes catacumbes excavades a la roca fins a crear dos nivells soterranis. Seguim pujant amunt fins arribar a la fortalesa, que la visitem tot i que al seu interior no té res destacable. Ens limitem a recórrer la muralla per tot el seu perímetre, a fer la croqueta sobre la gespa, a degustar una poma d’un pomer que hi ha plantat enmig del pati i com és natural també badem una estoneta contemplant les vistes.

Seguidament de baixada entrem a la mesquita de les dones. La Queralt li agrada això de descalçar-se i estirar-se sobre les catifes toves de les mesquites. Costa sortir-ne !

Seguim per carrers empedrats avall entre les cases, hortets i petits jardins, alguns cuidats i d’altres ben deixats i la Queralt experimenta la seva primera reacció amb les ortigues, quina picor !!! Li hem dit que es fixi bé amb com és la planta per a que en un futur pugui reconèixer-la.

Deixem Jajce molt contents, val la pena visitar-ho, sense tenir res d'espectacular, tot el conjunt el fa encantador. Ens ha sorprès i agradat molt.

Marxem de Jajce per dirigir-nos, a tant sols 5 km, fins al llac de Pliva per visitar uns antics molins d’aigua originaris de l’edat mitjana. El llac de Pliva és del que en diuen llacs d’aigua pesada degut a la seva elevada concentració d’hidrogen i això fa que estiguin sempre en calma i reflexin com un mirall el paisatge que els envolta.

Visitem els molins d’aigua, n’hi ha un total de 24, numerats un a un en cadascuna de les seves petitones portes. Per accedir-hi es fa a través d’unes passeres de fusta que uneixen uns amb els altres per sobre els diferents canals d’aigua. Algun d’ells encara està en funcionament. Cal pagar per aparcar a la zona (1 KM/h) però la visita és gratuïta doncs estan situats en un parc públic. Abans d’entrar hem trobat una família fent un pícnic que ens han deixat bocabadats. Amablement hem preguntat per poder una fotografia i poder-la compartir i és que cada dia no es veu com “empalen” un xai per rostir allà mateix amb un foc de camp i mitjançant un dels artilugis que hem vist per algun dels mercats. Consisteix en un engranatge per fer rodar l’eix que travessa el xai i anar-lo rostint com si d’un pollastre a l’ast es tractés. Ah, i el millor, connectat amb les pinces a la bateria del cotxe! Vivir para ver! !

De nou al cotxe, carretera fins a Travnik on dinem només arribar. Volíem anar a un restaurant que recomana la guia que portem, però deu haver tancat o canviat de nom perquè no el trobem (la guia és de 2011..., per restaurants i allotjaments no és gaire de fiar je je). Finalment mengem un Donner Kebap fent molt feliç al Marc que li encanten. La veritat és que l’ha disfrutat i estava molt bo!

Ja amb la panxa plena i amb un bon sol, ens enfilem poble amunt.... cap a la fortalesa Otomana que presideix el poble. Estem fent bessons tanta fortalesa, i per postres la guia diu que no garanteix que es pugui visitar, que de vegades hi ha la porta tancada i a vegades amb sort, està oberta i la deixen visitar.

Per arribar-hi creuem el cementiri, fa cosa veure que gairebé totes les tombes tenen els mateixos anys de defunció 1992 a 1995 (Guerra dels Balcans).

Arribem a la fortalesa, està oberta, es pot visitar, cobren entrada i fins i tot hi ha un bar. Ja us he dit que la guia és del 2011 oi ? Doncs això, actualitzem informació: la fortalesa de Travnik es visita amb horaris reglats, el país poc a poc comença a adaptar-se al turisme.

Des de la fortalesa es pot observar la gran quantitat de mesquites que hi ha repartides pel poble, localitzant-se ràpidament pels seus minarets. Un d’ells ja ha encès l’altaveu i ha començat a predicar. La Queralt ens pregunta què fan i diuen, i per no entrar en detalls li hem dit que avisen a la gent per a que hi vagi perquè explicaran contes i llegendes. Ens ha contestat que vol anar-hi i li hem hagut de dir que cal ‘ser soci’ per entrar i així hem matat el tema i evitat que es fiqués dins la mesquita !!!.

Agafem el cotxe de nou per anar directes fins a Sarajevo. L’allotjament que hem trobat per Airbnb està be de preu, molt cèntric, és nou i amb aparcament inclòs. Una ganga! Així que arribem sopem aviat i sortim a estirar les cames per començar a prendre el pols a la capital del país.

La primera sensació és de gran ciutat però anant fent carrers, prens l’escala als llocs i és assequible. El centre està ple de gent, passejant, a les terrasses,... és una ciutat. És dissabte nit i tothom està al carrer, hi ha molt ambient.

Ens arribem fins a la font Sibenij a la part musulmana, creuant la línia virtual però patent de frontera entre la cultura occidental i l’oriental. A les terrasses dels bars la gent està fumant amb les Shishes (Pipes d’aigua), la Queralt no ho ha vist mai i li fa gràcia veure-ho. La sensació que percebem és de seguretat en tot moment, passegem ben tranquil·lament i ens en tornem a l’allotjament a peu. Estem francament ben situats. Tenim ganes demà de visitar Sarajevo de dia !