'Culs de sac' entre Mostar i Jajce

Deixem l’allotjament de Mostar i ens dirigim cap al nord direcció al Parc Natural de Diva Grabovica. El paisatge ha canviat per complert i ens trobem en un congost muntanyós a costat i costat de la carretera flanquejats en tot moment per les aigües verdoses del riu Neretva. Aquesta zona és la frontera natural entre el clima mediterrani i el continental, i realment es nota, avui estem de l’ordre de 10 ºC menys que ahir. 

Uns quilometres abans d’arribar a Jablanica ens endinsem per dins la vall de Grabovica. Aviat s’acaba l’asfalt i les pistes de terra donen sortida a diferents trekkings d’alta muntanya de durades a partir de les 3 hores i alts desnivells. Tot plegat sense infraestructura ni senyalització, pel que girem cua.

Reculem de nou a la carretera principal per anar fins a Jablanica, on ens aturem per veure un pont enderrocat sobre el riu Neretva. Durant la Segona Guerra Mundial el pont va ser de vital importància per les tropes alemanyes que movien armament i provisions, raó per la que el cap d’estat Tito el 1943 va ordenar dinamitar-lo.  Es va convertir en un lloc tant icònic que l’any 69 es va reconstruir per filmar la pel·lícula La batalla de Neretva (amb protagonistes com Orson Welles), i es va dinamitar de nou per reproduir la realitat viscuda al seu dia entre les tropes nazis i els partidaris iugoslaus.  Es va deixar el pont al fons de la vall tal qual va quedar després de l’explosió, així com també es pot veure una locomotora tren i un canó.

Jablanica a més a més és coneguda pel xai rostit, hi ha nombrosos restaurants (tots amb el mateix menú) al llarg de la carretera principal que a mesura que arriba l’hora de dinar es van omplint poc a poc.

Seguim direcció Konjic per anar a veure el pont vell de pedra construït originalment el 1683 i destruït al març de 1945 per les tropes alemanyes. Només van subsistir les piles i tots els arcs van caure, però entre 2003 i 2009 es va dur a terme la reconstrucció que es pot veure actualment, col·locant sis arcs de pedra lleugerament punxeguts de llums variables entre 6,72 i 13,56 m. Abans de que el dinamitessin el pont era considerat el pont otomà més ben conservat i bonic de tota Bosnia i Hercegovina.

Konjic es prou bonic i agradable tot i que centrem la nostra visita només al pont i a degustar el nostre primer cafè turc, el qual hem trobat molt aromàtic i bo. Bé en Marc que s’ha emportat una mica de marro del fons l’ha degustat una estona més de camí a Jablanica de nou, jeje.

Ens aturem a dinar a un restaurant a peu de carretera proper a Jablanica que ens crida l’atenció perquè es veuen dues rodes girant 4 xais i un carretó ple de carbó que ajuda a que es rosteixin lentament (Restoran Sedmica). Tenim ganes de degustar l’especialitat de la zona. Ens decantem per una ració de 300 grams cadascú (també hi ha la opció de 1kg). La carn és molt gustosa, tendre i ben cuita i les patates, el tomàquet i el pa que ens han posat per acompanyar estan a l’alçada del xai! Molt recomanable!.  Ens feia gràcia també tastar el Burek, una espècie d’empanada amb forma com d’ensaïmada mallorquina i farcida de formatge blanc turc, carn picada i diverses hortalisses, però quan li hem demanat al cambrer si en tenien ha dit que no, que el Burek es pren per esmorzar! Així doncs queda pendent tastar aquest plat típic de la gastronomia otomana els propers dies.

Deixem Jablanica i ens dirigim fins al llac Ramsko, una zona de molta vegetació i ideal per pescar, navegar, passejar, .... En una de les illes del llac, que si pot accedir per una península artificial, hi ha un monestir franciscà. Hem anat a l’illa i hem passejat una mica i remullat els peus. Després hem intentat trobar el punt on fer la típica fotografia del llac Ramsko on es veu com la carretera comunica amb l’illa, però no l’hem trobat tot i les dues aproximacions sobre els turons més propers. Per fer-vos una idea, pengem una foto extreta d’internet (finalment creiem que està feta amb un dron...).

La zona és molt bonica, ens ha recordat a Suïssa amb les casetes amb els seus grans balcons plens de geranis ben florits (salvant les diferències amb els acabats de les cases). És una zona de vacances ben bonica i tranquil·la, això si, la carretera per arribar-hi...’se las trae’ !

De nou reculem fins a la carretera principal per dirigir-nos fins a Jajce, on tenim l’allotjament d’aquesta nit. Avui hem fet força cotxe i estem un xic cansats.   

            Imatge extreta d'intenet