Deixem
l’allotjament de Mostar i ens dirigim cap al nord direcció al Parc Natural de Diva
Grabovica. El paisatge ha canviat per complert i ens trobem en un congost
muntanyós a costat i costat de la carretera flanquejats en tot moment per les
aigües verdoses del riu Neretva. Aquesta zona és la frontera natural entre el
clima mediterrani i el continental, i realment es nota, avui estem de l’ordre
de 10 ºC menys que ahir.
Uns
quilometres abans d’arribar a Jablanica ens endinsem per dins la vall de
Grabovica. Aviat s’acaba l’asfalt i les pistes de terra donen sortida a
diferents trekkings d’alta muntanya de durades a partir de les 3 hores i alts
desnivells. Tot plegat sense infraestructura ni senyalització, pel que girem
cua.
Reculem
de nou a la carretera principal per anar fins a Jablanica, on ens aturem per
veure un pont enderrocat sobre el riu Neretva. Durant la Segona Guerra Mundial
el pont va ser de vital importància per les tropes alemanyes que movien
armament i provisions, raó per la que el cap d’estat Tito el 1943 va ordenar
dinamitar-lo. Es va convertir en un lloc
tant icònic que l’any 69 es va reconstruir per filmar la pel·lícula La batalla de Neretva (amb protagonistes
com Orson Welles), i es va dinamitar de nou per reproduir la realitat viscuda
al seu dia entre les tropes nazis i els partidaris iugoslaus. Es va deixar el pont al fons de la vall tal
qual va quedar després de l’explosió, així com també es pot veure una
locomotora tren i un canó.
Jablanica
a més a més és coneguda pel xai rostit, hi ha nombrosos restaurants (tots amb
el mateix menú) al llarg de la carretera principal que a mesura que arriba l’hora de dinar es van omplint poc a poc.
Seguim
direcció Konjic per anar a veure el pont vell de pedra construït originalment
el 1683 i destruït al març de 1945 per les tropes alemanyes. Només van subsistir
les piles i tots els arcs van caure, però entre 2003 i 2009 es va dur a terme
la reconstrucció que es pot veure actualment, col·locant sis arcs de pedra
lleugerament punxeguts de llums variables entre 6,72 i 13,56 m. Abans de que el
dinamitessin el pont era considerat el pont otomà més ben conservat i bonic de
tota Bosnia i Hercegovina.
Konjic
es prou bonic i agradable tot i que centrem la nostra visita només al pont i a
degustar el nostre primer cafè turc, el qual hem trobat molt aromàtic i bo. Bé
en Marc que s’ha emportat una mica de marro del fons l’ha degustat una estona
més de camí a Jablanica de nou, jeje.
Ens
aturem a dinar a un restaurant a peu de carretera proper a Jablanica que ens
crida l’atenció perquè es veuen dues rodes girant 4 xais i un carretó ple de
carbó que ajuda a que es rosteixin lentament (Restoran Sedmica). Tenim ganes de degustar l’especialitat de la
zona. Ens decantem per una ració de 300 grams cadascú (també hi ha la opció de
1kg). La carn és molt gustosa, tendre i ben cuita i les patates, el tomàquet i
el pa que ens han posat per acompanyar estan a l’alçada del xai! Molt
recomanable!. Ens feia gràcia també
tastar el Burek, una espècie
d’empanada amb forma com d’ensaïmada mallorquina i farcida de formatge blanc
turc, carn picada i diverses hortalisses, però quan li hem demanat al cambrer
si en tenien ha dit que no, que el Burek
es pren per esmorzar! Així doncs queda pendent tastar aquest plat típic de la
gastronomia otomana els propers dies.
Deixem
Jablanica i ens dirigim fins al llac Ramsko, una zona de molta vegetació i
ideal per pescar, navegar, passejar, .... En una de les illes del llac, que si
pot accedir per una península artificial, hi ha un monestir franciscà. Hem anat
a l’illa i hem passejat una mica i remullat els peus. Després hem intentat trobar
el punt on fer la típica fotografia del llac Ramsko on es veu com la carretera
comunica amb l’illa, però no l’hem trobat tot i les dues aproximacions sobre
els turons més propers. Per fer-vos una idea, pengem una foto extreta
d’internet (finalment creiem que està feta amb un dron...).
La
zona és molt bonica, ens ha recordat a Suïssa amb les casetes amb els seus
grans balcons plens de geranis ben florits (salvant les diferències amb els
acabats de les cases). És una zona de vacances ben bonica i tranquil·la, això
si, la carretera per arribar-hi...’se las trae’ !
De
nou reculem fins a la carretera principal per dirigir-nos fins a Jajce, on
tenim l’allotjament d’aquesta nit. Avui hem fet força cotxe i estem un xic
cansats.
Imatge extreta d'intenet
1 comentari:
Quin pais mes bonic i desconegut
Publica un comentari a l'entrada