Mostar i rodalies

Avui ens hem despertat com s’hauria de fer cada dia de les vacances, sense despertador. Gairebé eren ¾ de nou quan hem obert un ull, però com que el dia es presenta més relaxat que ahir hem fet mandres.

Al matí ens arribem fins a Blagaj, a tant sols 12 km de Mostar. Allà visitem la turística Tekija o casa monestir, construïda al segle XVI i situada al peu d’un penya-segat de 200 metres d’alçada, just al costat del naixement del riu Buna, una de les surgències més grans d’Europa amb un flux de 40.000 litres per minut (més gran que la del riu Danubi).

Comencem la visita creuant el riu Buna per una passera i anar a la riba contraria a la Tekija. Al final del senderó es pot agafar una barqueta i entrar dins la cova on neix el riu Buna (previ pagament). Nosaltres ens quedem dalt d’una roca fent alguna fotografia, però hi ha força gent i costa poder fer-ne sense que no surti cap espontani.

Posteriorment visitem la Tekija, (5 KM per persona i nens gratuït). Al entrar si vas de curt et fan posar unes faldilles per tapar les cames fins baix als turmells i a les dones a més a més un mocador per cobrir el cabell i el coll (sembla ser que anar amb tirants no és problema). Els nens i les nenes poden entrar tal com van i clar, a la Queralt això no li ha agradat gens i ens deia que perquè no ens podíem ‘disfressar’ tots tres... 

De la Tekija es poden visitar les diferents estances de la casa. Al sortir hem remullat els peus al riu Buna, val a dir que estava molt i molt freda l’aigua.

Tornem cap al cotxe i agafem una carretereta que s’enfila muntanya amunt fins que s’acaba l’asfalt, d’on surt una breu excursió per visitar la fortalesa Herceg Stjepan que hi ha just dalt del penya-segat per sobre la Tejika. Fa moltíssima calor (35 ºC) i les nenes decideixen que es queden al cotxe amb l’aire condicionat, musica,...  On aparquem surt un tallafoc que puja per la màxima pendent directe a la fortalesa, així com un corriol que va fent “S” per salvar els 100 m de desnivell fins dalt. En Marc ho ha provat tot, puja pel tallafoc i baixa pel corriol, tot amb poc menys de 30 minuts en total (inclosa la visita). A la guia posava de 45 a 60 minuts només pujar...

Tornem a Mostar, dinem i ens acostem fins al Stari Grad (casc antic), es reconeix perquè és on comencen els carrers empedrats amb llambordes o marbre. Allà el principal objectiu és veure el Stari Most o pont vell, un dels monuments històrics més famosos de l'antiga Iugoslàvia.

El pont, d’un sol arc, té una amplada de 4m, 30 m de longitud i fou declarat al 2005 Patrimoni Mundial per la UNESCO, reconstruït després que al novembre de 1993 durant la Guerra dels Balcans fos bombardejat juntament a les torres Halebija i Tara que el flanquejaven després d’haver estat dempeus durant quatre-cents anys.

Abans de creuar-lo, baixem a baix a peu de riu per tenir una vista del monument sencer (pont i torres) amb el Stari Grad de fons, a part de refrescar els peus.

El pont està ple de gent i habitualment al capdamunt un noi amb banyador, un dels saltadors que previ pagament es llença des del punt més alt fins 24 m més avall que entra a l’aigua. Hem pogut presenciar un parell de salts en directe, però no us sabríem dir el preu !.

 

Creuem el pont, fer-ho simbolitza creuar d’occident a orient, és com una cruïlla entre aquests dos mons. Un cop a la riba esquerra, al barri musulmà, ens hem sortit de la ruta turística per anar a visitar la casa Kajtaz, d’estil turc i la més ben conservada de tot Hercegovina (Patrimoni Mundial per la UNESCO). Ens l’hem trobada tancada per reformes i ens han dit que obrien d’aquí a dos dies... Durant el camí hem trobat algunes cases encara mig enderrocades o amb nombroses marques de metralla a les façanes de tot el que van patir durant els bombardejos de la guerra.

Tornem cap a la zona turística ara per recórrer el bazar o carrer Kujundziluk, el millor lloc de la ciutat per trobar pintures, escultures, artesans del bronze, catifes ....i demés souvenirs.  Comprem un iman ‘artesà’ per la nevera i un petit quadre que ens ha agradat molt, tot de la mateixa artista.

Al capdavall del carrer comercial es troba la mesquita Koski Mehmed-Pasha del 1617 on hi ha una fantàstica font d’aigua fresca on hidratar-se i rentar-se els peus abans de visitar-la (previ pagament de 6 euros per persona). Amb l’accés es pot pujar al minaret i contemplar les vistes posteriors al Stari Most. Nosaltres no hi hem entrat ja que per la foto del pont teníem el sol de tarda de cara.

Seguim passejant per carrerons i racons del casc antic fins que ens hem cansat i hem decidit, per votació popular, anar a l’apartament a descansar i acabar de passar el queda de tarda-vespre.