Sarajevo, ciutat multicultural

La previsió del temps no és gaire bona per avui, sembla que cap al migdia començarà a ploure i ho farà intensament durant tota la tarda així que sortim disposats a aprofitar el màxim possible el dia.

Sarajevo, a part de ser la capital de Bòsnia i Hercegovina,  és una de les ciutats més importants dels Balcans amb molta riquesa històrica, especialment amb la seva creació per l’imperi otomà el 1461. Més endavant torna a ser rellevant a la història amb l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria que va marcar l’inici de la primera Guerra Mundial. Ja més recentment, en la nostra memòria, l’any 1984 es van dur a terme els Jocs Olímpics d’hivern i el 1992 tristament, Sarajevo va ser un important centre del setge de la Guerra dels Balcans.

Comencem la visita a peu des de l’allotjament, molt proper al parc on hi ha la At mejdan o Pavelló de Música i que anteriorment havia estat un lloc d’execucions públiques.  Com no actualment és un bar, com canvia tot al llarg de la història... Just al costat hi ha el Pont Llatí, un pont de pedra per sobre el riu Miljacka coneguat principalment perquè va ser lloc on es va produir l’assassinat del successor al tron austrohongarès, el qual després d’aquest succés es va declarar la guerra a Sèrbia desencadenant seguidament la primer Guerra Mundial.

Des d’aquí seguim riu amunt passant per davant la mesquita de l’emperador (la més antiga de la ciutat) i posteriorment creuem el pont de davant l’Ajuntament, el qual entrem a visitar. Ens quedem francament impressionats per la seva bellesa, de fet és considera una de les joies que va deixar el domini austrohongarès a la ciutat.  Com la gran majoria de monuments, va ser destruït durant la guerra i ha estat restaurat seguint el seu disseny i decoració originals. En destaquem les cúpules, les pintures, el gran lluernari central i les precioses làmpades.  

Sortim i enfilem pel carrer Telali fins a l’alçada de la Font Sebilj, des d’allà remuntem el costerut carrer que ens portarà fins al cementiri Kovači. El primer tram de carrer és com els carrers del barri turc amb botigues d’artesans a ambdós costats que venen souvenirs, i algun cafè agradable amb bones vistes sobre Bascarsija (barri turc).

Aviat arribem on comença el cementiri tot ocupant la pendent de la muntanya. El setge a Sarajevo va deixar moltes víctimes que només miraven de defensar la seva ciutat, aquest cementiri és a la vegada una espècie de memorial on hi ha enterrats els soldats caiguts, hem volgut creuar-lo en silenci per pensar també en el que va passar. De nou totes les làpides tenen els mateixos anys de defunció, de 1992 a 1995. Entre les làpides hi ha una cúpula platejada que és on hi reposa el primer president de Bòsnia i Hercegovina, Alija Izetbegovic.

Remuntem el cementiri per arribar al Bastió Groc, un tros d’antiga fortalesa des de la que hi ha el mirador per excel·lència de la ciutat. Des d’aquí diuen que la posta de sol és molt bonica, però com que avui hi ha previsió de pluja ho visitem de dia.  Arribem al mirador, contemplem les vistes i volíem prendre quelcom fresquet però ha arribat un grup de turistes i el noi del bar, que està sol, s’ha saturat, pel que hem tirat avall. Hem entrat en una de les botiguetes d’artesans que hem vist de pujada per comprar un imant per la nevera que ens ha agradat i també una esclava (braçalet), totes dues peces d’alumini. Hem estat parlant una estona amb el botiguer i ens ha regalat un mapa de la ciutat que ens ha anat de perles per seguir fent el turista. 

De nou arribem al barri turc al seu punt més conegut, la Font de Sebilj. Hi ha força gent i molts coloms, però hem pogut fer-nos una foto a la font, amb forma de quiosc i feta de fusta i pedra (1753), d’on n’hem begut aigua. Diuen que si beus aigua d’aquesta font, tornes a Sarajevo, ja us ho explicarem.

Voltem la Mesquita Baščaršijska Džamija pels carrerons plens d’artesans del coure i de catifes i d’aquí hem fet parada i fonda per degustar els esperats Bureks, les “ensaïmades” salades farcides de carn, formatge, verdures,...que us parlavem l’altre dia. Hem trobat un petit local on només feien Bureks, bé, en funció del farcit el nom varia (Burek–Carn, Sirnica–Formatge, Zeljanica–Espinacs, Krompirusa–Patata, Heljdopita–Blat Sarraí). N’hem menjat un de carn i un altre de formatge blanc turc, tot acompanyat d’un got de fantàstic iogurt tipus kefir fresquet i boníssim, una delícia!. En Marc l’han deixat entrar dins de l’obrador i tot per veure com ho couen. Ha tornat ben acalorat !.

Després hem seguit passejant visitant l’església Ortodoxa antiga, que ens l’ha recomanat el senyor on hem comprat els souvenirs, però ens ha decepcionat una mica.  

També hem entrat al pati de la Mesquita Baščaršijska Džamija, a la Sinagoga, a la Catedral del Sagrat Cor, .... resumint Sarajevo és una ciutat multicultural on coincideixen moltes cultures i religions. En pocs metres pots trobar una Església Ortodoxa, una Església Catòlica, una Mesquita Musulmana i una Sinagoga Jueva.

A la sortida ens hem resistit a comprar un gelat, la veritat és que cada dia n'estem prenent un, només costen 1 KM (0,50 €) és un no parar!.

Continuant caminant per l'avinguda arribem a un punt on al terra hi ha la inscripció "Sarajevo Meeting of Cultures", que és el punt on es fusionen les dues cultures dominants (orient i occident). És curiós ja que a partir d'aquest punt el barri i les construccions canvien totalment d'estil i cultura.

Tot i ser diumenge està gairebé tot obert. Fins i tot, ens hem aturat en un mercat de fruites i verdures fresques i hem comprat uns préssecs grocs que tenen una pinta excel·lent.

Passejant pel centre podem trobar gran quantitat de marques de morters llançats durant la guerra... Molts estan simbolitzats amb pintura vermella per indicar els llocs on van morir més de tres persones...

Gairebé ho tenim tot vist aquí al centre així que ens acostem a l’allotjament per descansar una estona i arribar-nos, amb cotxe, fins a l’aeroport de Sarajevo. No marxem no, sinó que ben a prop és on es pot visitar part del túnel que van excavar durant la guerra els bosnians per poder fer arribar provisions, medicaments i evacuar ferits des de Sarajevo fins a fora la ciutat (part lliure de Bòsnia). Cal tenir present que els serbis els tenien completament rodejats i amb l’aeroport intervingut així que audaçment, van trobar una via clandestina d’alliberament sota terra entre el territori ocupat i el lliure.  

És impactant pensar-hi una estona i fer-se la idea del que va ser la guerra ja que el túnel tenia els accessos i sortides des de l’interior de diferents cases particulars. El nom del túnel no podria ser altre: Túnel de l’Esperança i és que per moltes persones ferides deuria ser la única opció que tenien de poder ser atesos fora del setge i salvar les seves vides.

Se’n visiten només 25 metres dels 850 m originals. A part hi ha una mica de museu, diferents audiovisuals (amb imatges que hem recordat haver vist a la televisió a casa els pares fa anys), i exemplificacions dels camps de mines i explosius en el pati de la mateixa casa. L’entrada costa 10 KM per persona. Tanquen a les 5 de la tarda!. Hem sigut dels últims a entrar i al sortir, ja dins el cotxe, ha començat a ploure de valent.

Molt contents amb el temps perquè ens ha deixat fer tot el previst, tornem a l’allotjament a descansar i seguir planificant la ruta !