Viatge pels Balcans

Volem amb Vueling de Barcelona a Dubrovnik (Croàcia) on lloguem un cotxe que ens acompanyarà 20 dies de ruta pels Balcans. Primer farem Bòsnia i Herzegovina, després Montenegro i si anem be de temps una miqueta de Sèrbia. Acabarem de nou allà on hem començat, a Croàcia. Per a poder treure el cotxe del país cal expedir el que es coneix com a Green Card, a la mateixa agència de lloguer de cotxes se’n encarreguen (60€).

Sortim de l’aeroport resseguint la costa direcció Dubrovnik i una mica abans d’arribar-hi prenem la carretera 223 fins a Ivanica, on hi ha la frontera amb Bòsnia i Hercegovina. Per sortir del país, a la duana, ens hem trobat tot just 3 cotxes al davant, per contra, els que volien entrar... ja podien anar prenent paciència, quina cua !. Prenem nota que per la tornada cal anar amb temps, no fos cas que perdéssim l’avió ! El policia ens ha posat el corresponent segell al passaport. La Queralt dorm però quan es desperti estarà molt feliç de tenir un segell més al passaport!, això que a Europa escanegin no li agrada gens i té ganes de col·leccionar segells !

El paisatge és un autèntic secarral i hi ha un incendi a prop que estan extingint, mapa en mà, seguim ruta fins a Trebinje, on passarem la tarda i hi dormirem!.

La primera impressió és que està tot una mica deixat, després un pensa en la guerra dels anys noranta (no fa tant) i com es deu recuperar un país d’una crisi així.

Anem a l'oficina d'Informació de Trebinje en ple centre per fer-nos amb un mapa. Tot seguit contactem amb la noia de l’allotjament (Airbnb) on descarreguem ràpid les maletes per sortir i aprofitar la tarda.

El poble és petit, es pot visitar tot a peu. Comencem per l’antic pont de pedra Otomà de Arslanagica. Remuntant la riba del riu Trebisnjica, una mica després de passar per dues nòries o molins d’aigua (símbol del passat d’Herzegovina), el veiem al fons completament reflexat a les cristal·lines i fredes aigües del riu! i sinó que us ho expliqui la Queralt que ha volgut remullar-se els peus. El creuem i tornem per la riba oposada que ens portarà directament al casc antic, on abans d’entrar-hi veiem com es reflexen les cases velles del poble que son arran de riu, la imatge que teníem gravada al cap de Trebinje.

D’aquí ens endinsem per carrerons del casc antic deixant-nos perdre una mica i descobrint racons ben bonics i més cuidats fins arribar al parc i a la rambleta que hi ha davant de l’oficina d’informació, que té uns arbres majestuosament enormes.

Anem a una casa de canvi per tenir divisa autòctona. Per cada euro ens donen 1,95 KM (Marcs), així que fer la conversació és fàcil, tots els preus per la meitat.

El primer lloc on ens aturem a gastar és un forn de pa que hem clitxat fa una estona i on tot té una pinta excel·lent, és hora de berenar! Hem fet bones adquisicions (grans i barates) que guardem en part per demà esmorzar!  Al sortir plou i ens aixopluguem sota els arbres, allà on sempre et diuen que no et posis quan hi ha tempesta,... jejeje. Son tant densos que allà a sota no hi plou i ens han servit de fantàstics paraigües fins al supermercat on hem entrat a comprar quatre coses per preparar-nos el sopar a l’allotjament.