Lüderitz i Tiras Mountain

La nit pressumptament més freda del viatge ha estat  càlida, no hem tastat ni el fred ni la boira que tothom parla de Lüderitz i és que, segons el temps, entre avui i demà hi ha una onada de calor per aquesta zona.

El càmping on hem passat la nit està emplaçat davant mateix de la platja i a costat del port, als peus del far. Despertar-se, obrir la tenda i contemplar la sortida del sol i les vistes és tot un regal.

Ens dutxem, esmorzem, recollim i ens disposem a fer una compra ràpida al super i una visita pel centre de Lüderitz per veure principalment les cases de colors que recorden el colonialisme alemany i que potser és el més interessant per veure, tret de la següent visita que hi ha als afores de la ciutat (10 km), l’abandonat poble fantasma de Kolpmanskop, un antic poble miner dedicat a l’extracció de diamants. 

El permís d’entrada es treu directament a l’entrada del poble i no a la oficina de turisme de Lüderitz com diu la LP. De fet, on diu que hi ha turisme, hem trobat unes cases tancades sense aspecte a oficina de turisme, i això que viatgem amb la guia més recent...  

Les entrades costen 100 N$/ adult i 20 N$ els nens entre 6 i 14 anys. Nosaltres optem per fer la visita per lliure tot i que el preu inclou la visita guiada. Fa moltíssima calor i estem enmig del desert trepitjant sorra calenta sota un sol de justícia. Ens decantem per visitar les cases que més gràcia en fan i finalment abans d’anar al cotxe entrem fugaçment a fer una ullada al museu on també hi ha un petit bar i una botiga de souvenirs i és que aquest poble val a dir és una mica turístic. Tot i així ens ha agradat molt, la decadència amb la que es troben la gran majoria de construccions,  el fet d’estar colgades per la sorra del desert que ha anat entrant per les portes i finestres creant dunes al seu interior, tot engolint èpoques passades millors que un s’imagina a mida que va entrant en cada estança i interpretant el dia a dia d’aquells temps.

Deixem el poble fantasma i direcció Aus, ens desviem per la F605 i després la carretera panoràmica D707 cap a les Tiras Mountain direcció Betta. Aquesta carretera franqueja per l’oest amb el desert del P.N. de Naukluft i per l’est amb les negres i vermelles muntanyes del Tiras. Hi ha molta calitja que no ens deixa gaudir gaire del preciós paisatge, deu ser la onada de calor. Les llargues rectes de la carretera  de grava i sorra formen miratges a l’horitzó. És gairebé migdia, comencem a tenir gana i per aquesta zona no hi ha res, ni una ombra, més que la que formen quatre arbres que trobem a mitja carretera i on decidim improvisar un pícnic basat en entrepà de tonyina i olives, fruita i un cafè latte gelat. La nevera del cotxe funciona molt bé i és el nostre petit oasi entre tanta calorada!.

Seguim carretera enllà, avui hi ha força tram per pista solitària i per distreure la Queralt s’asseu a la falda del Marc al volant i “condueix” uns quants kilòmetres per les gravel roads namíbies més feliç que un pèsol!. Tota concentrada en que no surti cap animal i controlar bé el volant no fos cas que alguna recta girés una mica!

A les 17h, fins ara mai tant puntuals, arribem al càmping de Betta. A l’entrada hi ha un òrix passejant com si res. A nostres encara ens sobta però als locals, ni cas...

Anem directes a recepció a preguntar per les nostres maletes, en principi, arribaven avui en aquest càmping. La noia no en sap res. Truquem i escrivim a la companyia i mentre ho fem rebem la trucada del transport informant-nos que estan de camí i arribaran en 3 hores!.  Quines ganes!!

Ens anem instal·lant en una parcel·la des d’on controlem bé l’entrada i on li arriba molt dèbilment la senyal Wifi i de telefonia per tal d’estar alerta a qualsevol notícia de les maletes.  A cada parcel·la hi ha per fer barbacoa, per tant ens posem a fer foc tot preparant un sopar a base de patates al caliu i pollastre a la brasa!. Que bo!

Quan passaven uns minuts de les vuit un tot terreny ha entrat al càmping. Hem anat directes amb els frontals a rebre’ls i si, eren les nostres maletes! Els hem donat aigua fresca i fruita als del transport doncs portaven tot el dia conduint i encara els hi faltava 4 hores de cotxe de tornada i de nit.

 

Encara que fos tard, on tothom a la seva parcel·la ja està fent sobretaula davant el seu foc, nosaltres ens hem posat a obrir maletes com qui obre els regals el matí del dia de Reis. Hem anat a dutxar-nos amb les nostres tovalloles i sabons i ens hem pogut posar el nostre pijama!! Després de 4 dies, ha estat genial!. Ara toca fer espai al cotxe per encabir-les! Jaja anàvem molt amples!