Avui tenim una bona tirada de cotxe. Deixem les fantàstiques
instal·lacions de Tsumeb i carretera i manta. Recuperem l’asfalt després de
molts dies de pistes de grava i pols.
Per fer més amena la tirada de 500 kilòmetres, aprofitem per
aturar-nos a visitar un meteorit, una pedra extraterrestre que va sobreviure a
l’impacte contra la terra i que han aprofitat per fer un petit recinte tancat
ajardinat. Cobren entrada per fer la visita que dura pocs minuts. Per estirar
les cames i com a curiositat bé, sempre que vingui de pas.
El paisatge comença a ser lleugerament més verd i es nota
més humitat ambiental.
Per la carretera anem creuant petits poblats amb cabanes
fetes de fusta, tàpia, planxes de xapa, totxo manual, ... que tenen piles i
piles de llenya suposem que per vendre. L’aspecte d’aquesta regió no te res a
veure per on hem passat a la resta del país, ja té un aspecte més Àfrica, tot i
que força net en comparació d’altres països.
No es veu turisme, comencem un tram poc turístic, el
nord-est de Namíbia. La petita franja de territori de Caprivi, situada entre
Angola, al nord i Botswana, al sud.
Arribem a Popa Falls al migdia, el càmping està molt bé, té
un restaurant amb una terrassa fantàstica on vista l’hora que és decidim dinar.
Hi ha wifi i aprofitem per comunicar-nos una mica amb la família i amics per
informar que tot va bé i compartir alguna fotografia.
El director del càmping ens ve a saludar a taula i ens
comenta que estan molt atrafegats fent preparatius perquè aquest vespre ve un ministre
a visitar-los. Estovalles blanques de
fil, pètals de flors,... Ens diu que hi
estem convidats!
Li comentem que tenim previst passar la tarda visitant el Parc
Nacional de Bwabwata, concretament a la reserva de Mahango i tot eufòric ens
diu que és molt millor que Etosha, que és petit, molt poc turístic i que hi
trobarem de tot. La veritat és que ens sorprèn una mica i no ens agrada que les
expectatives siguin tant altes, doncs després venen els desenganys...
La guia també diu que tot el que te de petit ho te de variat,
que per les tardes és fàcil trobar elefants bevent aigua a prop de cocodrils i
hipopòtams.
L’entrada al parc costa 40 N$ adults i 10 N$ el cotxe. Ens
faciliten una d’aquestes fotocòpies d’un mapa que van fer fa molts anys i apa,
a explorar!
Anem trobant òryx, impales, ocells, algun estruç i alguna
zebra,...però per ara res més. Anem fent la pista de 20 km de l reserva (només
apte per 4x4) que discorre paral·lela al riu Kavango, que un cop entri a
Botswana començarà a formar el famós Delta d’Okavango.
Trobem els primers arbres Baobabs, que bonics que son. Per ara no trobem res més, de sobte mirant el riu veiem força lluny un hipopòtam! En un segons obre la boca i en Marc l’enganxa amb la càmera al moment (tot i que borrosa)!. Wow! Bé, una mica de vidilla.
Tot de micos van saltant pel voltant del cotxe. També veiem
algun estruç més desperdigat, més impales i també algunes girafes just al
sortir del parc, així com al mig de la
vegetació un tipus d’antílop que ni a Etosha en tres dies havíem vist. Mirant
la guia creiem que es tracta de l’Antilop Sabre, té unes banyes llargues i
corbades i un serrell al clatell.
És hora de sortir del parc. A l’entrada t’indiquen l’hora de
sortida, normalment quan es pon el sol. Marxem tancant la porta i havent
vist varietat però tampoc per tirar coets com ens havien venut. Això va a sort
i també cal estar-hi estona i ser pacient.
1 comentari:
Quina quantitat de fauna trobeu !!!
Una passada de viatge, pero molts kms encara que sens dubte compensa.
Publica un comentari a l'entrada