P.N. Fish River Canyon

La nit ha sigut freda, sort dels sacs que vam comprar ! Dutxa, esmorzar i a recollir. És una mica lent però ja agafarem la rutina! Des del mateix Hobas Campsite surt la pista de grava que arriba al Canó del Riu Fish. Tota la plana per on circulem, de sobte s’acaba en sec i es precipita gairebé 500 m de fondària formant el Canó més gran del món. Bé, els nord-americans diuen que el Gran Canó del Colorado és el més gran però estan els dos allà-allà. És impressionant. Amb el cotxe anem recorrent els miradors per tenir diferents punts de vista encara que al final les fotografies totes semblen iguals jajaja.

De tornada ens aturem enmig del no res que hi ha un petit local de cafè i Appelstruddel a veure si serveixen dinars. La senyora que porta el negoci, molt amable ens diu que no és un restaurant i entén que a la una del migdia no ens vingui massa de gust berenar encara. Tot i així li comprem unes galetes de xocolata que fa ella, en te de diferents gustos i tenen una pinta excel·lent! També ven souvenirs i té un mapa pintat gran i bona xerrera.  Al pati hi té una bona col·lecció de cotxes clàssics desbaratats amb cactus creixent al maleter o l’interior.

Seguim per la carretera i de sobte trobem una extensió amb cultiu de vinya, si si, aquí a Namíbia! Ens aturem al Naute Kristall que és una vinoteca-destil·leria que té una mica de restaurant. Només entrar la senyora alemanya que regenta el local ens diu que té uns entrepans calents amb tomàquet, ceba, formatge i pernil, quiche, pastissos casolans… tot té una pinta excel·lent, hi ha wifi i cobertura telefònica per poder trucar als de KLM preguntant per les maletes. El vol on han de venir ja ha arribat i seria bo tenir confirmació que les tenen localitzades i tenen prevista l’entrega a un dels allotjaments facilitats.

El telèfon que ens van donar comunica tota l’estona…. Té un guionet enmig de la numeració que ens fa pensar que cal afegir un zero potser… preguntem i la senyora molt amable s’ofereix a fer ella la gestió amb el seu telèfon fix. Hi contacta i ens confirma que tenen les maletes i l’entrega prevista és per demà dijous al càmping de Betta! Ole!!! Demà passaran els Reis d’Orient en ple mes d’agost. Quines ganes de recuperar les nostres coses.  Mengem molt bé, tant la quiche com els entrepans boníssims i per postres un pastís de xocolata negra amb un tallat amb gel. Li hem explicat que ens portés el cafè, la llet, el sucre i el gel (fet amb aigua de confiança) tot per separat i nosaltres faríem el mix a taula. La senyora ho ha portat tota encuriosida per si ho havia entès bé i era allò el que volíem realment.

D’aquí marxem cap a Lüderitz, parant només a Aus per omplir dipòsit de benzina. Ens queda només un quart de dipòsit i és recomanable anar sempre amb el dipòsit ple i omplir quan es pugui ja que les benzineres estan molt distants entre si i les tirades son llarguíssimes. Pels camins tenim posat el 4x4 i sempre l’aire condicionat, el sol de dia és molt calent tot i estar a l’hivern.  

A la benzinera d’Aus tenen una botiga molt gran que tenen de tot, un petit Corte Inglès, i hi comprem postals i segells perquè si esperem al final del viatge les postals arribaran per Nadal!

Camí a Lüderitz veiem cavalls salvatges del desert, únics al món segons la guia.

El paisatge va canviant, cada vegada més desèrtic. Conduint veiem la posta de sol a l’horitzó, és preciosa i tot i que el temps apreta no ens podem estar d’aturar-nos a fer fotografies. Per sort hi ha unanimitat total dins al cotxe.

Arribem a Lüderitz i anem directament a l’illa de Sharck, es diu així tot i que realment es tracta d’una península. Sota el far tenim el càmping on passarem la nit amb un agradable brisa marina.