Pàgines

dimecres, 28 d’agost del 2019

Parc Nacional Etosha (2a Part)



Bon dia, objectiu complert, passen pocs minuts de les 7 i ja estem en dansa (el càmping obra les portes a les 7:05 h, coincidint amb la sortida del sol), sortim en busca d’animals. Les primeres basses d’aigua que anem estan seques i sense animals. Anem a una nova bassa d’aigua i quan hi arribem veiem que anem darrera un jeep matrícula de Barcelona. I si, son els catalans d’ahir on coincidim a la bassa veient un dels animals més difícils de trobar, el lleó. En aquest cas son 4 lleones que jauen estirades enmig d’unes pedres perfectament camuflades amb l’entorn. Ens estem una estona observant-les i mica en mica i d’una en una s’acosten a la bassa a beure movent-se lentament.  Estem molt contents, comencem molt bé el dia, matinar ha tingut ràpida recompensa.

Ens separem els dos cotxes, nosaltres anem cap al salar on veiem estruços. El paisatge és ben simple, dos colors, un beix mig verdós de terra i un cel blau mig encalitjat. Res més, bé, les boles negres que son els estruços. Son fàcils de veure de lluny aquests.
Continuem recorrent el parc i en un altre bassa ens trobem un popurri d’animals, zebres, girafes, antílops, elefants, nyus, ... tots bevent aigua, enfangant-se... És curiós que just al sortir de l’aigua s’embrutin de nou, quines coses...

A mesura que arribem al migdia, només es deixen veure els springboks i costa més veure tota la resta. El sol apreta i deuen estar tots jaient sota una bona ombra. És el moment d’anar cap al campament on passarem aquesta nit, Namutoni, que hi ha piscina i aprofitarem per dinar i descansar una mica abans de tornar a sortir de safari.

Quan hi arribem veiem que el cotxe dels catalans també hi és. La Queralt feliç de retrobar-se amb la seva amiga del viatge a Àfrica, la Valentina. Es posen a jugar juntes al minut u i els grans ens expliquem què hem vist, per on hem anat, ... ajuntem taules i dinem plegats. Tastem la carn del Kudú, ens el serveixen amb una salsa de xampinyons, arròs i verduretes, prou bo. És una carn fosca i similar a la vedella.

Després de dinar, un gelat davant la piscina mentre les nenes es banyen i juguen perseguint unes mangostes que campen pel voltant com si fossin pardals.  

A mitja tarda toca tornar de nou al camp, a la que el sol cau torna a ser bona hora per veure animals, s’aixequen de la migdiada i tornen a anar a hidratar-se a les basses d’aigua. Ens acomiadem de la Valentina&Co, pugem al 4x4 i a la cerca del que trobem.


Comencem a veure animals de ben a prop i és impressionant tenir-los a tocar del cotxe. De vegades tant a prop que ni tenint el zoom al mínim els podem agafar. Bé, la Montse que va amb el telèfon si J . I la Queralt dispara igualment amb el zoom a tope, obtenint detalls de la llengua de la girafa. 

Trobem elefants francament grans i fan el seu respecte. Un d’ells a escassos metres i tant sols amb la trompa ha empentat un arbre doblegant-lo. Per on passen queda tot trinxat. Sorprèn que mengin branques dels arbres d’aquí perquè estan plens de punxes. Deuen tenir l’esòfag de pell curtida com l’exterior com a mínim.


Les zebres també s’acosten molt i podem fer fotografies molt boniques on s’aprecia amb detall l’animal. Estem molt contents, això si que és el que deia la guia de “salen por todas partes”.


De tornada al càmping, molt aprop de la pista principal, veiem un cotxe aturat, això és senyal que algo hi ha, ens hi acostem i bingo, un rinoceront, de dia!  Quina canya. Quants animals i que a prop tots ells, ha estat un regal de jornada.

Ja queda poquet per la posta de sol, i ara si, anem a muntar la paradeta i anar al mirador que queda sobre un waterhole, però amb la vegetació tant alta no es veu bé si hi ha cap animal a la vora. Ja ho podien tenir una mica segadet...

Ens apalanquem a la piscina des d’on arriba una mica el wifi, la velocitat és de tortuga com tot el wifi que estem trobant però podem penjar un parell de dies de blog. Seguidament a sopar, dutxes, recollir una mica i a dormir!.  

Posem el despertador aviadet, demà abans de 2/4 d’una hem d’abandonar el parc i tot el que puguem veure abans, això que tindrem !.