Tròpic de Capricorn

Després d’una ventada nit ens llevem i recollim una mica més ràpid que ahir, ja anem agafant la rutina a tot plegat.

Avui esmorzarem a Solitaire, nosaltres i el cotxe. Nosaltres a la coneguda Mc. Gregor’s Bakery famosa pel seu pastís de poma i el cotxe a la benzinera!.

A l’aparcament d’aquest solitari lloc enmig del no res, com bé indica el seu nom, hi ha diferents vehicles antics mig desballestats i rovellats que fan que tot agafi un aire d’aïllament del món encara més gran.

El pastís de poma prou bo i les palmeres de pasta de full amb mel també, el cafè no mata. Ve a ser com quan érem petits i els pares s’aturaven a La Panadella i tothom comprava pa de pessic. Actualment una turistada.

Seguim ruta direcció la costa, cap a Walvis Bay atents d’aturar-nos al rètol de carretera del Tròpic de Capricorn. Dilluns quan vàrem anar de Windhoek cap a Mariental ja el vàrem creuar però era gairebé de nit i anàvem amb tanta pressa per arribar que no ens vàrem aturar. És un clàssic fer-s’hi una fotografia així que fàcilment trobes un altre cotxe aturat i pots fer la foto de tota la família, cotxe inclòs, sense tenir que muntar trípode. I així ho hem fet, sota el cartell, sobre el cotxe, fent els jumps,...  i de nou més ruta.

A Walvis Bay tenim 4 coses a fer: veure flamencs, comprar el fogonet que se’ns ha trencat, dinar i omplir una mica nevera i rebost i ho fem tot per aquest ordre. De flamencs les guies indiquen que es poden veure arran de mar però en un dels blogs de viatges que hem consultat per preparar el nostre hem vist fotografies de flamencs a uns aiguamolls amb dunes que es troben poc abans d’arribar a Walvis Bay (passada la cruïlla del aeroport direcció la costa a ma esquerra). A tots ells hi ha dos tipus de flamencs, els comuns i els petits. Els primers son blancs o d’un rosat molt suau i tenen els becs blancs amb la punta negre i els petits, son d’un rosat més intens, gairebé vermell i el bec d’un vermell més fosc encara.

Tots els aiguamolls d’aquesta zona costera son dels més importants del sud d’Àfrica per a les més de 150.000 visites l’any d'aus migratòries.

Fem una volteta amb cotxe tant pels aiguamolls de costat de les dunes com els de primer línia de la costa, després anem al Dune Mall on hi dinem però no trobem el recanvi buscat i hem d’entrar dins Walvis Bay on al Shoprite si que ho tenen.

Amb tot plegat hem perdut força temps així que descartem aturar-nos a Swakopmund on amb temps hi haguéssim fet una parada ràpida, però bàsicament junt amb Walvis Bay destaca per tenir molts establiments d’esports d’aventura (surf per les dunes, quads, 4x4, caiac, llençar-se amb paracaigudes des d’avioneta, vestir-se de beduí i muntar a camell pel desert,...). Vaja, ens quedem amb els flamencs i tenir càmping gas de nou!

Carretera i manta i arribem al campsite de Spitzkoppe quan s’està fent de nit, amb una bona posta de sol, quedem impressionats del bon emplaçament.

Fem tot el desplegament habitual, encenem el foc per anar fent caliu (les nits son fredes) i abans de sopar... dutxa sota les estrelles!. Quin cel! Quina meravella.  Mentrestant al fogonet coem una mica de verdura (les patates d’aquí son boníssimes) i a la barbacoa fem uns filets de vedella gustosíssims. La veritat és que estem menjant molt bé J.

Després de sopar i quan la Queralt ja dorm, sessió de fotografia nocturna sota un magnífic cel estrellat.