Cap al Sud: Quiver Tree Forest i Giant’s Playground

Ens llevem a l’allotjament de Mariental, que bé hem descansat, quin llit més còmode. Li expliquem al senyor de l’allotjament que ens han perdut les maletes i ens indica a on podem anar a comprar el més imprescindible. Les properes nits del viatge anem de càmping i a les maletes portàvem sacs de dormir, tovalloles, anoracs, necesser, la cadireta del cotxe de la Queralt (a Namíbia no és obligatori però amb tantes hores és més segur i còmode), la nostra roba,… 

Anem al super i a una botiga de roba autòctona. Trobem de tot, tant sacs de dormir com jaquetes d’abric i roba interior,  però no hi ha per escollir, hi ha el que hi ha així que gràcies i endavant.  Ara si, comença el viatge tot i esperant recuperar les maletes el més aviat possible però que això no ens faci la murga.

Les distàncies a recórrer son molt llargues, les carreteres de moment estan molt millor del que esperàvem, tot son rectes llarguíssimes que mai s’acaben.

Ens dirigim cap al sud, la nostra primera parada és al Quiver Tree Forest i al Giant’s Playground, que estan un a uns 5 km de l’altre i l’entrada és conjunta (265 dòlars, tots tres).  El Quiver Forest és un bosc d’arbres d’Aloe entre pedres volcàniques. Els arbres son ben curiosos i bonics i enmig de l’àrida planícia, son ben curiosos.

Durant la visita que bàsicament consisteix en estirar les cames fent un vol, vàrem veure un animaló que no tenim massa identificat però que fullejant la guia és un Damà del Cap. La Queralt fa unes fotos molt xules amb la seva càmera, està molt emocionada amb el viatge, se’ns fa gran la nostra petita viatgera.

D’aquí anem a veure les muntanyes o munts de pedres apilades. És curiós de veure, es com si uns gegants haguessin jugat al Tetris encaixant blocs de pedres. La Queralt i el Marc “escalen” alguna de les piles més altes amb el premi de tenir una panoràmica excepcional i privilegiada.  Adverteixen que és fàcil perdre’s perquè tot és igual, és com passejar en mig d’un laberint gegant de pedres amuntegades.

De nou, a la carretera fins a Keetmanshoop on dinem i des d’aquí ja ens dirigim cap al Parc Nacional del Fish River Canyon.  Ens hagués agradat fer la carretera panoràmica de Klein Karas però encara no tenim apamades les distàncies i volem arribar amb llum de dia per tal de poder fer el muntatge i acampada tranquil·lament i bé.

Comencem a circular ja per carreteres de grava i una mica abans d’arribar a destí, tot i que una mica lluny, veiem els primers animals des de la carretera: Órix, Zebres, Estruços, algun antílop,…

Ens allotgem dins del Parc Nacional al Hobas Campsite, pel que cal pagar també l’entrada al Parc (170 N$: 80 N$ adults, gratuït nens menors de 8 anys i 10 N$ el vehicle).

El càmping està ben equipat, cada parcel·la té el seu punt de llum, barbacoa, punt d’aigua, taula, …. No tenim els wc i dutxes lluny. I hi ha alguns cotxes més com el nostre així com d’altres de petits amb tenda a terra.

El muntatge ha sigut prou ràpid i a sopar! La llum no perdona i ja cuinem i sopem a les fosques, bé amb la llum del frontal (que si que dúiem a la bossa de ma) i sota un preciós cel estrellat.