Fent l’esmorzar veiem que el fogonet té poc gas. Així que
cal buscar on emplenar-lo durant el dia d’avui, doncs estarem uns dies sense passar
per cap població.
Ja en ruta direcció Etosha, ens aturem a Oatkuejo que es una
ciutat important on hi ha de tot (benzinera, supermercat, banc,...) abans
d’entrar al P.N.. Després de peregrinar per les 3 benzineres acabem en un
taller mecànic on ens omplen de gas la bombona (160 NAD). Aprofitem per fer un segon esmorzar a la
bakery que hi ha just davant del taller, una palmera de xocolata també pintada
amb mel com les de Solitaire, que bona !
En ruta de nou ja sense aturar-nos més, entrem al Parc Nacional d’Etosha per la porta sud. Ja abans d’entrar comencem a veure els primers animals, això pinta bé. A la guia llegim que no cal buscar els animals sinó que apareixen per tots costats. Aviam si és cert!. Just entrar al parc anem a la recepció a pagar les taxes per estar 3 dies i 2 nits al parc (340 N$). Des de l’hora que registres l’entrada, si pernoctes dins el parc, et donen 1 hora més respecte l’hora d’entrada com a hora límit de sortida. Son les 12 del migdia així que tenim fins demà passat a la una per explorar part dels 20.000 km2 protegits d’un dels millors llocs del món on observar fauna.
Comprem un mapa que ve dins un llibret amb els dibuixos i
noms de tots els animals que podem trobar (60 N$). La Queralt cada vegada que veu alguna 'bèstia' o ocell prova d'identificar-lo, fotografiar-lo i marcar-lo conforme ja l'hem 'caçat'. Al mapa també s’identifiquen els camins
així com els Waterholes tant
naturals com artificials, que son les basses d’aigua on els animals van a veure
aigua i per tant poder veure’ls millor, principalment a primera hora del matí i
a última de la tarda.
La velocitat màxima per circular dins el parc és de 60 km/h i està
prohibit baixar del cotxe. Hi ha zones de pícnic amb lavabos dins un recinte tancat, ve
a ser un zoo invertit, aquí qui es posa dins la gàbia son els humans. Així ho
fem per dinar uns entrepans que preparem sota l’ombra d’un arbre, un cafè fred
per rematar l’àpat i sortim entusiasmats amb els ulls ben oberts a veure què
veiem.
Fa molta calor i tot és molt sec, fins i tot algunes basses
ens les trobem seques. Els animals que corren a aquesta hora son principalment Springboks,
a la llunyania algun estruç i poca cosa més.
A mida que el sol comença a caure i ens dirigim més a l’est
comencem a trobar girafes, elefants, zebres,... i ja ens anem animant. Algunes manades d'elefants les hem trobat a les basses,
hem tingut paciència per esperar que acabessin i agafessin camí, ens passessin
per davant el cotxe i poguéssim observar com mengen, beuen, es rasquen,
caminen, .... estem impressionats d’estar aquí al mig de la vida salvatge contemplant aquest espectacle.
Abans no es faci fosc, arribem al campament d’aquesta nit,
dins el parc, Halali (tanquen la porta a les 18:40h). Que diferent dels
campaments de fins ara, sembla la Ballena
Alegre, està a topeeee. Es nota que estem al punt estrella de Namíbia. Ens
acostem al Waterhole del mateix càmping per veure la posta de sol i tot badant
escoltem parlar en català darrera nostre, un parlar fluixet perquè son llocs de
silenci obligat.
La Queralt està contenta, hi ha una nena de 7 anys que parla
en català, al minut es posen a jugar juntes com si es coneguessin de tota la
vida. Totes dues tenien una necessitat de nens... tot el dia amb grans ha de
ser una mica un rollo... jajaja.
Son 4, una parella que porten 2 anys recorrent Àfrica des de
Catalunya amb el seu cotxe (https://travellingdworld.com/) i una mare amb la seva filla que els han vingut a
veure unes setmanes. Intercanvi d’impressions, informació,... i cap a muntar la
paradeta un dia més.
Per la nit, en Marc s’acosta de nou al Waterhole (estan
il·luminats), ja que durant la posta de sol, ni una ànima s’ha acostat a beure
aigua. Té la sort de veure dos Rinoceronts, un d’ells dominant que no deixa
acostar-se a l’altre ni a cap animal a beure aigua. A les 12 h cap a dormir, demà
matinem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada