Parc Nacional Etosha (3a i última part)

A dos quarts de vuit, ja ens posem en circulació amb els ulls el màxim oberts que un pot tenir a aquesta hora, per veure animalons tot i que amb el que vàrem veure ahir ja ens donem per més que satisfets!.

Ens acostem a les basses d’aigua, de nou alguna està seca i no hi ha ni una mosca, com a molt ocells, que val a dir n'hi ha de molts tipus i estranys.

En d’altres on hi ha aigua, ens hi estem una estona contemplant la desfilada d’animals. Fa gràcia perquè si hi ha zebres només hi ha zebres bevent fins que arriben per exemple els springboks i mica en mica les fan fora, i tot seguit arriben els kudus i fan fora els springboks, etc... van per gremis.

Tot i estar tot el matí expectants per tornar a veure lleons no els veiem pas i anem repetint girafes, nyus, elefants, zebres, kudús, springboks, estruços, elefants,...

Enganxem un petit enfrontament o lluita de banyes entre dos springboks. La Queralt diu que estan jugant... Potser si.

Anem seguint ruta esgotant les darreres hores a Etosha, un parc que hem gaudit moltíssim.

Ens dirigim cap a Tsumeb on abans d’anar al càmping passem pel Shoprite a fer la compra. La guia recomana el Spar però no el localitzem i el Shoprite està assortit de tot i ja el tenim per la mà.

El càmping de Tsumeb és una passada. Les instal·lacions son noves, hi ha una piscina olímpica preciosa (llàstima que l’aigua està tant freda que fa impossible banyar-s’hi), unes parcel·les de gespa sota uns preciosos arbres amb unes capçades gegants, quin gust. El mòdul de dutxes, banys, bugaderia i cuina és molt ampli. Aprofitem per fer la bugada. Hem portat poca roba de màniga curta i s’empolsega ràpid. Excepte als vespres cada dia anem de curt i a Botswana encara farà més calor. Anem a comprar una corda i unes bossetes individuals d’Ariel pensades per bugades de turista. Al costat del càmping hi ha un super petit però que tenen de tot per sortir del pas.

Fem foc i a descansar, a gaudir de la gespa. Ja ho tenim tot parat i de dia, que sempre és més fàcil que arribar de nit i muntar amb frontals com fem habitualment per apurar la jornada. Aquí el wifi arriba a la parcel·la tot i que a poca velocitat i sovint es queda penjat, cal ser molt pacients.

PD: Aquest post és el número 200 del nostre blog !!! Es diu ràpid