Diari del Viatger: Parc Nacional de Nkasa Rupara, veiem el Lleopard

Llevats i esmorzats amb tot recollit, abans d’agafar el cotxe seguim un senderó que ens acosta prop del mirador sobre el riu Kavango per veure els salts d’aigua que porten el nom del lloc on som: Popa Falls. Més que salts d’aigua son com uns ràpids que ara amb l’època seca baixen sense massa força. Totalment prescindible.

Prenem el cotxe i ens posem en ruta direcció Katima Mutilo tot creuant el P.N. Bwabwata. Ens aturem a Kongola a posar benzina, aigua i aprofitem per comprar en una botiga d’artesania quatre souvenirs de la regió de Caprivi on és més tradicional la seva confecció.

Seguim ruta fins al Parc Nacional de Nkasa Rupara tot creuant un altre Parc Nacional, el de Mudumu. Aquest últim només l'atravessem però ja des de la mateixa carretera veiem elefants creuant-la davant nostre.

Fora d'aquest pel camí anem veient a costat i costat de la carretera petits tancats amb casetes de tàpia i sostre de fusta i palla al seu interior, son petits poblats. De vegades estan més agrupats i d’altres més dispersos de manera que per la carretera gairebé sempre hi ha gent caminant amunt i avall.

Arribem i anem directament al Livingstone Campsite situat dins el parc i a les afores de Sangwali. Estem molt aïllats, per arribar-hi ha estat una autèntica aventura i evidentment és necessari un 4x4. Fins i tot hem passat per un pontet estret de tramex que feia angunia.

Hi ha molta feina a fer amb el tema retolació i senyalització per aquí i sort en tenim del Maps.me una vegada més. El càmping és molt petit, només 5 llocs i ens han donat el més allunyat des de l’oficina d’entrada, però té unes vistes fantàstiques.

Dinem ràpid i ens afanyem per visitar el Parc del qual preparant el viatge no hi ha hagut manera de trobar cap mapa. Al pagar l’entrada (40 N$ adult i 10 N$ cotxe) ens faciliten el mapa i ens diuen que cal sortir del parc mitja hora abans que es pongui el sol. Ens suggereixen un recorregut i ens deixen un número de telèfon mòbil per si ens passa res. Suposo que el fet d’anar un vehicle sol fa que no hi hagi un segon per avisar però tenint en compte que no hi ha massa cobertura telefònica doncs bé... millor posem una espelmeta i anem amb cura.

Comencem la visita al parc veient algún elefant i kudús fins que de sobte mirant enlaire dalt d’un arbre veiem un lleopard sobre una branca inclinada, talment com la portada de la guia Lonely Planet que ens acompanya de viatge.

Estem superemocionats, és molt difícil de veure i segurament si no haguéssim vist de lluny un vehicle aturat haguéssim passat de llarg sense més, perquè la vista se’ns envà a nivell de terra buscant lleons o a l’horitzó perfilant girafes o elefants.

Seguim recorrent les pistes tot identificant roderes amb el mapa facilitat a l’entrada i ens trobem un jeep de cara amb una parella una mica desesperada que no ha vist res, i els diem que uns 200 metres enllà dalt d’un arbre hi ha un lleopard. ‘Really ?’ Els ha canviat la cara, si el troben els hi haurem arreglat la jornada. Diu que a part d’elefants i impales no han vist res més.

De fet nosaltres seguim recorrent pistes fins al riu que separa Namíbia de Botswana. Per arribar-hi tot son prats grocs minats d’elefants, és impressionant, miris on miris hi ha elefants dirigint-se cap al riu. Algun tram que resseguint roderes errònies i ens hem perdut, mentre seguíem l’instint d’orientació, un elefant al mig del nostre pas se’ns ha encarat per no deixar-nos passar. Hem posat marxa enrere per demostrar-li que som inofensius i inferior a ell. Sembla que ho ha entès i s’ha apartat per deixar-nos passar. Com que ens hem acollonit una miqueta ... no tenim foto que ho immortalitzi jejeje.

Seguim veient molts elefants de nou, alguns ocells, monos, però no massa més destacable així que tornem desfent el camí passant de nou per l’arbre on hem vist el lleopard. Encara hi és. Aquest deu viure aquí. Les fotografies han quedat millor en aquesta segona visita, el sol de tarda és fantàstic.