Dia de trànsit: Meteorit i P.N. Bwabwata

Avui tenim una bona tirada de cotxe. Deixem les fantàstiques instal·lacions de Tsumeb i carretera i manta. Recuperem l’asfalt després de molts dies de pistes de grava i pols.

Per fer més amena la tirada de 500 kilòmetres, aprofitem per aturar-nos a visitar un meteorit, una pedra extraterrestre que va sobreviure a l’impacte contra la terra i que han aprofitat per fer un petit recinte tancat ajardinat. Cobren entrada per fer la visita que dura pocs minuts. Per estirar les cames i com a curiositat bé, sempre que vingui de pas.

El paisatge comença a ser lleugerament més verd i es nota més humitat ambiental.

Per la carretera anem creuant petits poblats amb cabanes fetes de fusta, tàpia, planxes de xapa, totxo manual, ... que tenen piles i piles de llenya suposem que per vendre. L’aspecte d’aquesta regió no te res a veure per on hem passat a la resta del país, ja té un aspecte més Àfrica, tot i que força net en comparació d’altres països.

No es veu turisme, comencem un tram poc turístic, el nord-est de Namíbia. La petita franja de territori de Caprivi, situada entre Angola, al nord i Botswana, al sud. 

Arribem a Popa Falls al migdia, el càmping està molt bé, té un restaurant amb una terrassa fantàstica on vista l’hora que és decidim dinar. Hi ha wifi i aprofitem per comunicar-nos una mica amb la família i amics per informar que tot va bé i compartir alguna fotografia.

  

El director del càmping ens ve a saludar a taula i ens comenta que estan molt atrafegats fent preparatius perquè aquest vespre ve un ministre a visitar-los.  Estovalles blanques de fil, pètals de flors,...  Ens diu que hi estem convidats! 

Li comentem que tenim previst passar la tarda visitant el Parc Nacional de Bwabwata, concretament a la reserva de Mahango i tot eufòric ens diu que és molt millor que Etosha, que és petit, molt poc turístic i que hi trobarem de tot. La veritat és que ens sorprèn una mica i no ens agrada que les expectatives siguin tant altes, doncs després venen els desenganys...

La guia també diu que tot el que te de petit ho te de variat, que per les tardes és fàcil trobar elefants bevent aigua a prop de cocodrils i hipopòtams.

L’entrada al parc costa 40 N$ adults i 10 N$ el cotxe. Ens faciliten una d’aquestes fotocòpies d’un mapa que van fer fa molts anys i apa, a explorar!

Anem trobant òryx, impales, ocells, algun estruç i alguna zebra,...però per ara res més. Anem fent la pista de 20 km de l reserva (només apte per 4x4) que discorre paral·lela al riu Kavango, que un cop entri a Botswana començarà a formar el famós Delta d’Okavango.

Trobem els primers arbres Baobabs, que bonics que son.  Per ara no trobem res més, de sobte mirant el riu veiem força lluny un hipopòtam!  En un segons obre la boca i en Marc l’enganxa amb la càmera al moment (tot i que borrosa)!. Wow! Bé, una mica de vidilla.

Tot de micos van saltant pel voltant del cotxe. També veiem algun estruç més desperdigat, més impales i també algunes girafes just al sortir del parc,  així com al mig de la vegetació un tipus d’antílop que ni a Etosha en tres dies havíem vist. Mirant la guia creiem que es tracta de l’Antilop Sabre, té unes banyes llargues i corbades i un serrell al clatell.

És hora de sortir del parc. A l’entrada t’indiquen l’hora de sortida, normalment quan es pon el sol. Marxem tancant la porta i havent vist varietat però tampoc per tirar coets com ens havien venut. Això va a sort i també cal estar-hi estona i ser pacient.

Dutxes, sopar i a dormir !.