Skeleton Coast i les pintures rupestres de Twyfeltontein

A les 7 del matí ja ho tenim tot recollit, hem esmorzat i deixem el campsite de Cape Cross on finalment aquesta nit no ha fet tant vent com semblava.

Deixem el P.N. de Dorob per entrar al P.N. de Skeleton Coast. L'entrada del parc no obre fins les 7:30, al registre veiem que som els primers d’avui en creuar les portes on unes calaveres gegants conviden a passar. Ni que entréssim a la casa del terror! 

No es paga cap taxa per entrar en aquest parc. Ens adverteixen dels horaris de tancament on cal abandonar el parc abans no tanquin.

Carretera enllà no ens trobem res només un cel, avui si, encalitxat i emboirat que ens fa comprendre la història desgraciada d’aquest tram de costa famós que tenir embarrancats els esquelets dels vaixells que enmig de la bruma es van acostar massa a terra i no van tornar mai més a navegar. A aquests esquelets marítims els acompanyen restes d’una antiga empresa balenera,  d’una mina de diamants, etc... tot en un alt grau de descomposició per l’ambient agressiu marí.



Estem viatjant com d’altres vegades digitalment amb l’app ‘Maps.me’ a la tablet i en paper amb els mapes de ‘Trucks4Africa’. Aquests últims amb informació de les distàncies i temps entre trams (molt útil per fer-se una idea prèvia de l’estat de la pistes i escollir bé l’itinerari), també dona informació de supermercats i les vitals benzineres. Doncs bé, tot perfecte fins a Mile 108, un poblet de la costa on el mapa indica benzinera i supermercat i no hi ha res. Si hi havia sigut, ja forma part més del paisatge ‘Skeleton Coast’. Així que preguntant a les portes del P.N. ens diuen que a Torra Bay tampoc n’hi ha però que a Twyfelfontein, que és una parada prevista, si que hi ha benzinera. Com que no anem apurats encara, ens quedem tranquils.

Deixem el P.N. de Skeleton Coast i arribem a Twyfeltontein en ple migdia amb una calor brutal. Aparquem a l’ombra de l’aparcament existent per visitar les pintures rupestres més importants de Namíbia i Àfrica en general que estan declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Ens dirigim a la recepció per tal de fer la visita, obligatòriament guiada. Adults 100 N$, nens 80 N$ i l’aparcament la voluntat (10 N$).  A mesura que queden guies disponibles es va sortint a fer la visita, de manera que és arribar i moldre. La visita dura uns 45 minuts sota un sol de justícia, només de tant en tant hi ha algun arbre que proporciona una ombra per fer més suportable la calorada.

Les pintures son la galeria d’art rupestre més important del continent d'Àfrica. La guia ens fa observar la muntanya i notar que hi ha moltes pedres caigudes i que bona part d’elles tenen gravats que no es poden veure.  Com totes les pintures rupestres, son escenes de la vida quotidiana però en aquest cas son totes d’animals, no surten persones. Els animals estan dibuixats de perfil i també hi ha gravats de les seves petjades i és que la finalitat era principalment didàctica de cara a ensenyar als nens a identificar les petjades amb els animals.

Durant la passejada la guia ens ensenya excrement d’elefants i ens diu que per les tardes n’hi ha forces. Quines ganes que tenim ja de veure animals!

Acabada la visita anem cap al cotxe i busquem una zona de pícnic per fer uns entrepans, però abans de dinar busquem la benzinera de Twyfelfontein. Després de molt buscar la trobem, es molt petita i malauradament no tenen gasoil, només benzina. El senyor ens mira el tablier del cotxe i ens diu... uix almost empty... Ens pregunta cap on anem, li diem que Khorixas i ens diu: ah, you will arrive !.  Això esperem, i que sigui sense empènyer el cotxe. 

Després de patir mirant com baixa l’agulla de la benzina, arribem a Khorixas i el primer que fem és emplenar el dipòsit. El segon dipòsit costa d’omplir, i gairebé sempre ens acaben omplint un dipòsit i mig. Aquí a les benzineres et posen la benzina i també et netegen els vidres. Hi ha molt personal, es sol donar 5 o 10 N$ de propina tot i que ens hem trobat benzineres on no volen agafar-la.

Al costat de la benzina hi ha un super que té de tot i aprofitem per fer la compra. Agafem per sopar espatlla de ‘mutton’. No tenim controlat quin animal és però el tall té molt bona pinta i tenim ganes de fer foc i barbacoa, les nits son fredes.

Abans d’anar al càmping de Bambatsi, com que encara queden un parell d’hores de sol (es pon sobre ¾ de 7 de la tarda), ens arribem fins al Rock Finger i les Ugap Terraces.  La Queralt i el Marc s’enfilen a l’agulla més grossa dels Rockfingers mentre la Montse es queda al cotxe i posa ordre a la nevera i al rebost. Contemplades les vistes i fetes quatre fotografies, anem cap a la granja-campsite de Bambatsi on passarem la nit.

Des de la porta d’accés al peu de la carretera fins dalt a la recepció hi ha potser uns 5 kilòmetres. A mig camí, veiem una girafa enmig de la vegetació que ens observa sense immutar-se gaire.  A l’entrada ens venen a rebre la parella veterana d’alemanys que regenten la granja i l’allotjament.

Hi ha una piscina fantàstica a la terrassa des d’on contemplem la posta de sol estirats a les hamaques mentre la Queralt intenta banyar-se. L’aigua de les piscines estan gelades tot i la calorada que fa, costa posar-s’hi de cos sencer.

Marxem cap a la zona d’acampada a muntar tota la infraestructura, dutxes, sopar, foc,..  Bona nit.